-
Retrats contemporaris (I): Julià Guillamon
Retrats contemporanis, sí: aquesta és la meva sèrie d’estiu. Paisatges humans, retrats com els que fan els dibuixants en carbó al passeig. Cròniques a mig camí entre els Homenots de […]
-
Saber guanyar, saber perdre
Per raons estrictament familiars, aquesta temporada he hagut de presenciar,-i ho he fet de bon gust-, una sèrie de partits de futbol set pre-benjamí. Els divendres a la tarda o […]
-
Filmar la mort
Darrerament, he observat que els guionistes del cine estan obsessionats en narrar el sentiment de pèrdua, la […]
-
Laporta: una tragèdia clàssica
Montaigne tenia quinze anys quan Tristan de Moneins, lloctinent del rei de Guyenne, va ser […]
-
Ginebra
Plou. Arribo a Ginebra al capvespre. La ciutat sembla sortida d’una pel·lícula negra dels anys trenta. Travesso amb el taxi el llac Léman i els edificis amb grans cartells lluminosos. […]
-
Morir a Barcelona
El meu avi Artur va morir quan jo tenia catorze anys. Va ser la primera vegada que veia la mort d’a prop en una persona que tant estimava i que […]
-
Constel.lació
El David es dedica al noble i quasi extingit ofici d’antiquari. Fa temps que va darrera d’un quadre, monogramat “A.C.” i datat el 1934, que representa una constel·lació: pures formes […]
-
Tàpies i la neu
Camino sol per un museu d’art modern escandinau. Terra de parquet envellit pel temps, erosionat per les petjades de tants visitants que fa soroll quan el trepitjo. Parets de color […]
-
La casa de la Davallada
Part de la meva infantesa son records de la casa de la Davallada al cor de la Vila. Mai no es pot tornar a l’escenari del record i jo ho […]
-
Vint-i-quatre hores a Cuenca
Arribo a Cuenca poc abans de dinar. Dia esplèndid: el sol banya de llum els camps de Castella. Roques com les que pintava Patinir. Cuenca és com Monistrol però en […]
-
Intermedio
Fa temps que us vull explicar la història d’un amic meu. El seu nom és Victor. Seguint la tradició dels nois de casa bona, va estudiar al Químic de Sarrià […]
-
Per amor a l’art
Com recentment comentava el crític francès Jean Clair a La Vanguardia, l’art d’avui es el reflex de la banalitat dels temps que corren. Antigament, l’art havia de representar la confirmació […]