Fa temps que us vull explicar la història d’un amic meu. El seu nom és Victor. Seguint la tradició dels nois de casa bona, va estudiar al Químic de Sarrià i es va treure la carrera amb bones notes. Després va trobar un bon treball en una empresa química i va viure el món de l’empresa des de dins, les reunions que no s’acaben mai, els vestits dels empresaris i les corbates que llavors es subjectaven amb passador, i els viatges per aquests móns de Déu. No sé com, ni de quina manera (mai no li he preguntat) un dia va dir prou i no només es va acomiadar d’un més que possible futur esplendorós en aquella empresa, ni dels vestits i les reunions i els dinars en bons restaurants i els viatges, va decidir abandonar un món pel qual s’havia preparat durant la seva vida adulta per a començar un somni. El somni de crear una empresa de producció audiovisual i de treballar amb el llenguatge de la imatge que l’havia fascinat des de nen. Passats gairebé vint anys, avui el Víctor és copropietari de Prodimag, una productora de projectes audiovisuals independent i d´ Intermedio, un segell de producció de dvds que fa uns anys va crear amb el seu soci i germà Oriol i amb en Dídac Aparicio.
Amb molt poc temps i a través d’una aposta per l’excel·lència, Intermedio s’ha guanyat un prestigi considerable com a productora que edita pel·lícules de mestres moderns del cine actual, la majoria de les quals no han estat estrenades en sales comercials a casa nostra. Un prestigi del qual en donen fe les dobles pàgines recentment aparegudes als millors suplements de cultura dels diaris nacionals. Ressenyes magnífiques sobre el treball d’Intermedio amb autors com Jean-Luc Godard i la seva Històries del Cinema, el cicle de pel·lícules de Joâo César Monteiro o la recentment apareguda obra de l’enigmàtic Chris Maker. Dels títols d’Intermedio destacaria La bella mentirosa de Jacques Rivette, La mirada d’Ulises de Theo Angelopoulos o Madre e hijo d’Alexandr Sokurov,entre d’altres.
La història del Víctor és la del triomf d’una vocació, la possibilitat de construir un somni. Valoro les persones que estimen els seus oficis, que hi arriben a través de diversos camins, alguns gens fàcils, i que creuen en el que fan, enllà del rendiment econòmic a curt plaç. Treballem per viure i per dissenyar els nostres anhels, per contribuir a fer el món millor. Aportem petits grans de sorra i sé que si ens concentréssim en crear i no en destruir, en copsar i gaudir de la bellesa de la realitat més pròxima, de produir, com fa el Víctor a través del cinema a voltes oblidat, veus recuperades entre nosaltres, allunyades de la frivolitat de les moltes de les produccions comercials que venen dels EEUU i que consumim en ramat, la nostra realitat seria molt millor. Admiro els editors i els productors que recuperen veus perdudes, els que amb el seu esforç personal i econòmic ofereixen l’excel·lència, empresaris sense subvencions, autèntics valedors d’alta cultura.
M’ha divertit veure la sentència que encapçala la web (www.prodimag.com) de la productora del Víctor: “aquest son els meus principis; si no li agraden en tinc d’altres” de Groucho Marx. M’agraden els seus principis i la flexibilitat per a canviar-los i m’identifico amb el treball rigorós que queda, contundent, feina de sembrar per a recollir els rèdits a la llarga a manera de prestigi i de reconeixement com el que des d’aquesta columna, humilment, li tributo.
Artur Ramon Navarro