-
Contra el pessimisme
Fa més de dos anys que tenim el país ajagut en el diva del psiquiatre, intentat esbrinar què ens passa. Dos anys de soroll mediàtic i de mil·liars de litres […]
-
Els gelaters de Maó i els seus amics de Vic
Quan estàs en una fira, les primeres hores de la tarda passen lentes com un dia sense pa. Es el moment de la migdiada i només un bon llibre pot […]
-
Manhattan: cinc observacions
Quan el viatger arriba a Nova York, el primer que sobta, enllà de les desmesurades mesures de seguretat, és que els nord-americans encara no han entès que la majoria dels […]
-
El síndrome post-Frankfurt
De la mateixa manera que hi ha un síndrome post-part que consisteix en una recol.locació de les hormones en les dones que acaben de parir, la nostra nodrida representació política […]
-
Els dinars del patriarca
Puntual, el patriarca organitza la taula just quan toquen quarts de tres de la tarda. Els fills han guanyat trenta minuts als costums familiars i ho han fet amb el […]
-
Setembre
He decidit aquest últim cap de setmana d’estiu tornar allà on no s’ha de tornar mai. He passat l’estiu allunyat del record d’aquells dies feliços i ara hi torno, absurdament, […]
-
El Sojorn a Roma de Teresa Costa-Gramunt
La meva relació amb L’Eco és peculiar. M’explico: entrego, puntual, el meu escrit els dimarts i, una setmana més tard, m’arriba l’exemplar on surt publicat. A diferència d’altres col·laboradors, com […]
-
El primer dia de classe
Son les cinc de la tarda. Estació dels Ferrocarrils de Plaça Molina. Baixo l’ascensor envoltat de teenagers que acaben de sortir del seu primer dia de classe a l’Institut. Un […]
-
Umbral
Retornat de Madrid m’assabento de la mort de Francisco Umbral, un dels símbols literaris de la capital on he passat aquest estiu. La seva perdua va lligada al record de […]
-
Un ermità a Madrid (II)
Porto dies sense dormir. He visitat dues vegades la mostra de Patinir i tinc el síndrome de Stendhal, estic posseït per la bellesa patiniriana. En tot el dia no em […]
-
Un ermità a Madrid
Visito el Prado, tranquil·lament. No hi ha massa turistes i els nacionals estan tots en aquestes platges que son olles de cossos desiguals torrant-se al sol d’Agost. Em quedo una […]
-
De turisticus
Si el cantant que declarava cofoi que Barcelona era tan bonica vista des d’un aeroplà resucités s’adonaria que la Barcelona d’avui és una fideuá vista des del cel. Una fideuá […]