Del 15 al 19 d’octubre al Regent’s Park, Londres.
Frieze Masters, creada l’any 2012, ofereix una perspectiva contemporània i única sobre milers d’anys d’història de l’art, que comprèn des d’objectes de col·lecció fins a obres mestres significatives de l’antiguitat, i des dels Old Masters fins a les darreres dècades del segle XX. L’edició del 2025 de la fira reunirà més de 120 galeries de 26 països diferents, entre les quals hi ha Artur Ramon Art, l’única espanyola.
Artur Ramon Art torna a Londres en col·laboració amb Charles Beddington Ltd. a Frieze Masters 2025. I ho fa presentant un diàleg curatorial que travessa segles i disciplines artístiques. L’estand es desplegarà a través de tres eixos interconnectats: el paisatge i les vedute; el cos humà, des de la sensualitat del nu fins a la vanitas i la mort; i, finalment, una secció dedicada a l’avantguarda, del cubisme a l’abstracció.
El recorregut s’inicia amb el paisatge, mitjançant esbossos íntims, estudis a l’oli i idees preparatòries: veritables finestres als mons privats dels artistes. Aquestes visions personals il·luminen el procés creatiu que sustenta la tradició de les vedute i la pintura de paisatge. En aquesta secció es podrà apreciar un colossal bodegó d’Antonio Ponce, un dels grans mestres del Sege d’Or espanyol.
La segona secció es centra en la figura humana, la sensualitat i el caràcter efímer de la vida. Un oli del segle XVII d’Andrea Vaccaro n’és la peça central, acompanyat per una imponent Gitana d’Isidre Nonell i per obres de Mariano Fortuny, Julio González i Ismael Smith. Del sagrat al terrenal, del marbre al bronze, aquest àmbit reflecteix les múltiples mirades sobre el cos i la mortalitat en l’art occidental.
El darrer eix reuneix obres poc conegudes i inèdites de l’avantguarda europea. Peces destacades de George Valmier, Jean Metzinger, Giorgio Morandi, Jacques Villon i Joan Miró constitueixen el nucli d’aquesta selecció, acompanyades d’un magnífic dibuix de Pablo Picasso de principis del segle XX. En conjunt, aquestes obres mostren l’evolució del llenguatge modern, des del cubisme fins a una abstracció més poètica i arquitectònica.
