Laberints i texturesComissària: Sílvia Ventosa

Laberints i textures és la nova aposta d’Artur Ramon Art per l’art tèxtil.

Presentem sis artistes dones – Carla Mañosas, Aurèlia Muñoz, Francesca Piñol, Pilar Sala, Amparo de la Sota i Marga Ximénez – que treballen textures i volums tèxtils amb línies sinuoses que recorden un laberint imaginari. Obres contemporànies en analogia de grafismes amb una selecció de gravats d’Eduardo Chillida, teixits africans Kuba de finals del segle xix, i una catifa turca de 1800 teixida amb la tècnica de soumak.

“Aquesta proposta vol donar a conèixer artistes i obres que s’expressen a través del llenguatge tèxtil en el món dels museus i col·leccions privades, que són rellevants per la seva força expressiva i conceptual.”
Sílvia Ventosa

Carla Mañosas (n. 1992, Sant Cugat del Vallès) està graduada en Art i Disseny a l’Escola Massana de Barcelona, obtenint la menció d’Arts Aplicades. S’ha especialitzat en l’Art de el teixit amb diferents pràctiques a París i a Dinamarca. La natura és la font que inspira el seu treball, que consisteix en l’observació i interpretació de les formes existents. El teixit és el material que actua de lligam entre l’artista i l’espai intervingut, creant un joc de lligams i valors, un vincle d’unió i de respecte amb altres ritmes biològics existents diferents al nostre. Tot i que està al començament de la seva carrera, ja ha exposat en diverses ciutats d’Espanya i Portugal.

Aurèlia Muñoz (Barcelona, 1926 – 2011) es va formar a l’Institut Montserrat, a l’Escola d’Arts Aplicades i a l’Escola Massana de Barcelona. S’aproxima a l’art del teixit cap als anys ‘60, quan comença a pintar l’arpillera. Als ‘70 emprèn una tasca de reivindicació de l’artesania i del teixit com a formes d’expressió cultural i artística. El procés d’investigació sempre ha sigut una recerca gairebé obsessiva a la base del seu treball, caracteritzat per la reinterpretació de tècniques artesanals, elevant el macramé, el patchwork, els tapissos i, fins i tot, l’origami japonès a una forma d’art avantguardista i abstracte. Artista més que consagrada, la seva obra es troba en els millors museus de l’món (Museu d’Art Modern de Kyoto, The Art Institute of Chicago, The Cleveland Museum of Art, Centro Nacional de Arte Reina Sofía de Madrid i la col·lecció del rei de Dubai entre altres).

Francesca Piñol es va llicenciar en Antropologia i va atendre uns màsters en Disseny Tèxtil (UPC) i en Estudis Africans (URV); des de 1999 és professora de Tèxtil al Centre d’Art i Disseny de l’Escola Massana de Barcelona. Uneix l’art amb la neurociència i al 2018 ha obtingut la menció d’honor en la competició internacional Art of Neuroscience. El seu treball està marcat per la combinació de colors, textures, formes, símbols i la fascinació de l’entrecreuament de les diversitats. Tècnicament treballa amb telers de baix lliç, des dels més simples al de llaços, de domassos i de Jacquard; això permet dibuixar traços i formes en el mateix teixit, utilitzant les diferents textures sorgides a partir del contrast entre els lligaments i els fils de color. A més d’Espanya, ha exposat a França, Itàlia, Egipte, Portugal, Dinamarca, etc.

Amparo de la Sota (Madrid, n. 1963) es filla d’artistes i va per tant començar aviat la seva formació artística. Construeix les seves obres amb peces irregulars de teles velles, de vegades trencades i gastades, recuperades del passat i transformades en noves realitats. Se serveix de fils i ordits per desenvolupar composicions abstractes complexes, laberints que es confonen i equilibren sobre el pla donant lloc a ritmes i seqüències geometritzades, harmonitzades per un cromatisme serè. Exposa a Espanya, Portugal, Ucraïna, Mèxic, Uruguai.

Pilar Sala (Lorca, 1942) va estudiar farmàcia i a través dels seminaris del crític Kevin Power i del professor F. Jarauta s’inicia a el món de l’art. El seu treball consisteix en la producció de tapissos contemporanis, en teixit d’alt lliç i la fabricació manual de paper, realitzats a partir de les fibres de cel·lulosa de les plantes. Amb la seva visió molt personal, transforma les seves textures vegetals en instal·lacions, escultures, collage, llibres d’artista i poemes visuals. Utilitza el seu art per sensibilitzar la societat, especialment pel que fa a les problemàtiques de medi ambient i de la recerca de la llibertat. El 1980 obté la menció d’honor en el “I Premi Nacional de Tapís” a Aranjuez i serà representant espanyola en el VI Simposi Internacional de Tapisseria a Graz (Àustria). Ha exposat a Bèlgica, Alemanya, Taiwan, Rússia, Dinamarca, entre d’altres.

Marga Ximenez (Barcelona, 1950) és una artista plàstica, escultora, gestora cultural, il·lustradora de diferents llibres i docent de tècniques tèxtils a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. La seva obra, eminentment escultòrica, proposa una reflexió sobre la pròpia identitat, introduint el concepte d’heteronomia i de la multiplicitat de les identitats. Feminista activa, el seu treball també presenta una profunda reflexió sobre la condició femenina davant la vida i la mort. Ha exposat en Espanya, Suïssa, Polònia i Dinamarca entre altres, ha sigut Premi Nacional de Disseny d’Estampats i ha participat a les Biennals de Lausana, Polònia i Vicenza.