La natura morta és un gènere que neix amb la pintura com una ficció de la realitat, i que al segle xvii arriba a la seva edat d’or. Josep Santilari i Pere Santilari (n. 1959) han renovat el gènere mirant els clàssics, tot oferint-ne, amb disciplina i sensibilitat, una nova versió. Per primera vegada aquesta exposició confronta les dues aproximacions —l’antiga i l’actual— al tema. Així, els bessons Santilari cristal·litzen la realitat en obres subtils i fràgils, que atrapen doblement la bellesa del món.
“La llum és essencial, perquè sempre quan es crea una imatge tot queda condicionat per com la llum incideix en els objectes. Per tant, el que hem de fer és representar la llum, perquè si no tindrem una obra totalment negra, que no s’hi veuria res. Si es veu una realitat és per la llum. La nostra obsessió sempre és explicar com passa la llum d’un cantó a l’altre, i els entrebancs que va trobant pel camí, que són els objectes; com incideix la llum en aquests objectes, i com fa que es disposin i que s’entengui si van més endavant o més endarrere.”
Pere Santilari