El món sencer és un teatreComissariada per José A. Aristizábal

La màgia del teatre, present en el vestuari, la iconografia, el caràcter dels personatges i les escenes, en aquesta exposició assumeix una nova realitat a través del món iconogràfic i de l’objecte. Un viatge d’anada i tornada en el qual la representació teatral ha estat la font creativa de certes imatges, i aquestes, a la vegada, han inspirat solucions escèniques.

Entre les arts plàstiques i el teatre hi ha diverses maneres d’establir vincles. La més evident és deturar-se als decorats i escenografies de reconeguts artistes: Pablo Picasso amb les seves obres pels Ballets Russes, Joan Miró als decorats i el vestuari per la companyia Diaghilev, o Oskar Schlemmer als vestuaris que va realitzar pel Ballet Triàdic, sent director del departament de treball de la Bauhaus. Però, ¿què passaria si en lloc d’explorar la influència de l’art en el teatre ens fixem en la que el teatre ha exercit sobre l’art?

El món sencer és un teatre inclou obres de reconeguts artistes en una extensa línia de temps que es remunta als segles XVIII i XIX amb Giovanni Battista Piranesi, Mariano Benlliure, Eugenio Lucas Velázquez o Ricard Urgell; i més recentment al segle XX amb Nicolau Raurich, Joan Ponç, Modest Cuixart, Mariano Andreu, Antoni Clavé, entre altres. L’interès de la proposta recau en reconèixer com l’artista, conscient o no, s’ha valgut d’elements teatrals per fer la seva obra, per trobar la seva pròpia veu, cosa que ens ha portat inevitablement a trobar una nova lectura d’algunes peces. Així mateix, aquesta exposició inclou diversos llenguatges: pintura, escultura, gravat, fotografia i objectes –com les màscares del teatre noh del Japó– i s’organitza a partir de tres eixos temàtics: vestuaris, caracteritzacions i escenografies. La selecció compta també amb obres realitzades com a part de projectes teatrals: dibuixos, plànols específics per a la posada en escena, esbossos d’escenografies i vestuaris que a més del seu valor artístic, destaquen pel seu contingut històric i documental.

“Per nosaltres, simples espectadors, a qui de vegades el mateix món se’ns presenta com un teatre, cal descobrir que darrere el tema sempre hi ha una manera de veure, una intenció dramàtica, narrativa, creativa, un objecte de l’art.”
José A. Aristizábal, comissari de la mostra