“L’obra de la Dominica Sánchez és polièdrica, es basa en dibuixos i escultures, toca diversos suports, paper, bronze i ferro, i tot té un lligam formant part d’un mateix món orgànic (…); el resultat són obres austeres creant formes geomètriques, sintètiques i elegants.” (Mònica Ramon, comisària)
Biografia
Dominica Sánchez (Barcelona, 1945) ha dedicat molts anys al dibuix, generalment sobre paper monocromàtic de gran format, treballant amb carbó negre opac i òxids brillants, arribant a dominar perfectament la tècnica a partir de la qual ha arribat a l'escultura. Les circumferències, les línies discontínues i les formes geomètriques traçades amb llapis, de vegades tacades amb pigments, representen la visió personal d'un món natural. Afirma que les seves obres podrien ser el resultat dels gestos de les tasques domèstiques, que no són ni femenines ni masculines: netejant una finestra, col·locant una taula... Gestos que transforma en gegants notes, estranyes i distorsionades.
Té una llarga carrera expositiva, encara que és més coneguda a París i als Estats Units que al seu país. Maria Lluïsa Borràs descriu la seva pintura com l'expressió d'un "paisatge interior (…), una pintura que descriu les emocions, les sensacions, l'estat d'ànim del pintor sense recórrer a la realitat i que, lluny de reproduir allò que veuen els ulls , es basa exclusivament en elements pròpiament pictòrics, amb la forma i la línia, l'estructura i el color."
Per a les escultures trieu materials com el cartró, el ferro i el bronze, que retalla i doblega fins que us satisfà l'efecte final, que de vegades recorda l'obra d'Oteiza, Nicholson o González. També les seves formes tridimensionals fan referència al món quotidià. Tot i això, les seves escultures han heretat de la tradició constructivista, que reivindica una posició contra la talla i el modelatge.
De diversos significats, la seva obra desprèn una curiosa força pròpia, i en capta la resplendor, com la llum d'una espelma, i alhora és geomètrica i ben proporcionada. Les seves escultures evoquen una abstracció austera i elegant que, tot i que és d'escala íntima, presenten una gran monumentalitat.
Les seves obres formen part de nombroses col·leccions privades i galeries internacionals i regionals a Barcelona, París, Nova York i San Francisco, així com el Museu d'Art de Cerdanyola M.A.C i el Museu d'Art Modern i l'Institut de Belles Arts, CONACULTA-INBA a Mèxic.
