Josep Mirabent

Nascut a Barcelona, Josep Miravent i Gatell transcorre els primers anys de la seva vida al pintoresc poble mariner de Sitges. Als dotze anys torna a la capital catalana i emprèn els estudis a l'escola de la Llotja de Barcelona, on és deixeble de Pau Milá Fontanals, Claudi Lorenzale i Segismond Ribó, que l'influencien cap a la pintura del Romanticisme. Com a decorador, va ser un dels exponents més importants de la pintura decorativa catalana de la segona meitat del segle XIX. Va participar en la decoració del Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb Antonio Caba, Ramon Martí Alsina, Juan Vicens Cots, Agustín Rigalt, Félix Cagé i Luis Serra, i va pintar els vuit medallons del Paranimf de la Universitat de Barcelona, entre d'altres. El 1855 es converteix en professor de la Llotja i participa en nombroses exposicions en què obté diverses medalles i mencions d'honor. Va participar en la restauració i decoració del Cafè Cuyàs i en la creació de grans teles per a l'òpera del Liceu, que va ser destruïda en un incendi el 1861. A més, va ser guardonat amb la medalla d'or a l'Exposició Universal de Barcelona el 1888. Al final de la seva vida, participa a la primera festa modernista de la vila de Sitges. Mirabent es va dedicar a la pintura decorativa i va ser un reconegut retratista, però va destacar especialment pels seus bodegons de flors i fruites. La qualitat de les composicions va fer que fossin apreciades a Espanya i a tot Europa, i que el nom del pintor fos esmentat amb admiració per molts crítics contemporanis de l’època. Va presentar obres amb fruites i flors a diverses exposicions, tant a Barcelona i Madrid, com a l'estranger, a Londres i París, on va ser batejat com l'Àngel de les Flors pel seu virtuosisme. Entre les diferents fruites, va desenvolupar un especial interès per la representació de raïms de prunes, que delineava amb una tècnica particular. Solia representar la fruita destacada sobre un fons uniforme i fer servir les llums i les ombres per modelar els volums i crear un potent efecte realista. Es pot apreciar clarament la textura de la fruita, totes les imperfeccions de la superfície de la pell, a causa del gran control dels efectes de la llum i les escales cromàtiques. Més enllà de les obres públiques per les quals l'artista és més conegut avui, els seus quadres es conserven a importants museus com el MNAC o el Museu del Prado.