Biografia
Lluís Marsans es trasllada durant els anys de la Guerra Civil Espanyola a París amb la seva família, i torna a Barcelona el 1940.
El 1947 viatja, amb la seva mare i el seu germà, als Estats Units i a Mèxic, on residia el seu pare. A Nova York, de la mà d’Ismael Smith, amb qui estableix una relació d’amistat, coneix Salvador Dalí i descobreix l’art contemporani. El 1948 torna a Barcelona i decideix dedicar-se plenament a la pintura. Inicia la seva formació pictòrica treballant a l’estudi de Ramon Rogent.
Al taller de Rogent coneix Joan Ponç, amb qui sempre mantindrà una estreta amistat. Arran d’aquesta amistat coneix, des dels inicis, el treball dels artistes integrants del grup Dau al Set. La intuïció, més que no pas el coneixement directe de l’art contemporani, el porta a descobrir la Bauhaus i el treball de Malevitx. Aquests interessos el condueixen a intentar trobar-se amb Walter Gropius a Ais de Provença a l’estiu del 1949.
La intervenció de l’atzar, sempre molt present en la vida de Lluís Marsans, farà que en comptes de trobar-se amb Gropius visiti una gran exposició Cézanne que determinarà un canvi d’orientació en el seu treball. Després de veure la gran exposició Cézanne a Ais de Provença, es referma en l’opció estètica que l’ensenyament de Rogent ja li havia mostrat: el gust per un determinat tipus de pintura, clara i precisa.
A començaments del 1950 abandona el taller de Rogent i segueix les seves investigacions tècniques i estètiques en solitari. Aquests esdeveniments i la seva pròpia evolució el portaran a prendre la decisió de cremar el seu treball anterior. D’aquesta crema se salva atzarosament l’obra La Mà, en aquells dies en mans de Juan Eduardo Cirlot, gran amic de l’artista.
Durant aquest temps coneix un artista xinès que li ensenya la cal.ligrafia xinesa, i arriba a un cert domini del pinzell i el traç i la línia, que seran fonamentals en la seva obra posterior. El primer treball amb el qual inicia la nova etapa el 1953 són unes il.lustracions per a textos d’Edgar Allan Poe que no han estat localitzades.
Durant anys 1955-1960 comparteix la seva dedicació a la pintura amb el treball amb José Antonio Coderch i a l’editorial RM. La coneixença de Marcel Duchamp a Cadaqués sedueix intel.lectualment Marsans, en la mesura que hi veu l’anunci d’un nou llenguatge plàstic. Aquesta influència es concreta en l’edició de “Sis cils”, l’any 1960.
Durant el període 1960-1965 aborda l’experiment d’aconseguir una pintura que integri alhora la figuració i l’abstracció. Aquest experiment es plasma als estudis de la Suite Pacioli, obres de petit format on s’evidencia un profund interès per les matemàtiques. El 1972 presenta per primera vegada en públic la seva obra a la Galería Trece de Barcelona. Hi exposa les il.lustracions d’A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust. Paral.lelament treballa amb la figura humana i inicia els dibuixos de flors.
A partir del 1973 es produeix una alternança entre el treball abstracte i uns renovats intents de retrobar-se amb la figuració. En aquest sentit inicia la temàtica paisatgística, d’una banda, i, de l’altra, edita la Suite Anonyme el 1978. Els anyus 1980 el llenguatge figuratiu de Marsans aborda nous temes, sempre amb la secreta intenció de trobar la veritable vinculació entre les coses. Així neixen i es desenvolupen lentament els temes de la música, les natures mortes i els llibres. A partir de 1980, exposa regularment a París, Madrid, Nova York i Washington.
El 1995 l’Ajuntament de Barcelona li organitza una exposició monogràfica, “Del concepte a la representació”, al Palau de la Virreina. Aquest mateix any participa en la col.lectiva “Realismo Español entre dos milenios”, a la Sala de la Pasión de Valladolid, i presenta individuals a la Sala de Armas de Ciudadela (Pamplona), a la Fundació Caja Rioja (Logronyo), al Palacio Almudí (Múrcia) i al Casal Solleria (Palma de Mallorca). Posteriorment, després dels anys 90, exposa a diverses galeries de renom de Barcelona, entre les quals Sala d’Art Artur Ramon en diverses ocasions.
