Manolo Hugué

Manolo Hugué va treballar a Barcelona a la fosa Masriera i Campins i al taller de l'escultor Eusebi Arnau. Del 1901 al 1910 resideix a París, on va conèixer Totote, que es convertiria anys més tard en la seva dona. El 1910, va descobrir Ceret, on viurà dues etapes de la seva vida (1910-1914 i 1919-1927). Ceret va atreure un nombre considerable d'artistes coneguts com a “Grup de Ceret” o “Escola de Ceret”. Allà va perdurar la seva amistat amb Picasso, a qui coneixia dels Quatre Gats, Juan Gris, Junoy (qui va escriure sobre ell al seu primer llibre), Déodat de Séverac (el 1923, va realitzar a Ceret un monument a la seva memòria). El 1913 va participar a Armory Show (Nova York, 1913); un any després, a la mateixa ciutat va presentar una exposició individual a la Little Gallery d'Alfred Stieglitz, l'espai avantguardista de Manhattan. El desembre de 1917 va realitzar una exposició de dibuixos i escultures a les Galeries Laietanes amb tota la crítica Noucentista (Eugeni d’Ors, J. Folch i Torres i Joan Sacs) favorable. Manolo va residir a Barcelona del 1916 al 1919, on va col·laborar amb l'Agrupació Courbet. Posteriorment es va traslladar novament a Ceret, renovant el seu contracte amb Kahnweiler, director de la Galeria Simon de París, on va realitzar el 1923 la seva primera exposició individual. El 1924 aconsegueix gran popularitat a França, Alemanya i Estats Units. Va participar a les exposicions de la SAI de Copenhaguen (1932) i Berlín (1933); en aquesta última ciutat va celebrar individuals amb Alfred Flechteim el 1929 i el 1931. La salut de Manolo el va obligar a traslladar-se a Caldes de Montbuy, un poble a prop de Barcelona, on va residir des del 1927 fins a la seva mort el 17 de novembre del 1945. Era molt difícil continuar la seva peculiar manera d'entendre allò artístic, per la qual cosa no va deixar pròpiament deixebles ni seguidors immediats.