Marià Fortuny

Marià Fortuny va ser un dels artistes espanyols amb més influència en la pintura des de la mort de Goya fins al començament del segle XIX. Procedent d'una família de tradició artesanal, es va quedar orfe a l'edat de catorze anys i va ser criat pel seu avi, el qual va saber reconèixer la seva predisposició artística i va afavorir el desenvolupament de les seves habilitats tècniques i manuals des de ben petit. La seva formació acadèmica va començar a l'Escola d'Art Municipal de Reus, on el pintor Domènec Sobirà (1825-1909) el va acostar al món de les litografies. Amb el seu condeixeble José Tapiró (1836-1913) va abordar la pintura de paisatge i va entrar en contacte amb les composicions pictòriques natzarenes, aspectes que aprofundiria durant la seva estada a Barcelona on es va traslladar el 1850. Un cop allà, va ingressar al taller de l'escultor Domènec Talarn (1812-1902). Va aconseguir accedir així mateix a l'Escola de Belles Arts de la Llotja. En aquesta època, el dibuix rígid de les figures i la tendència romàntica testifiquen la influència dels seus mestres Pablo Milà (1810-1883) i Claudi Lorenzale (1814-1889). D'altra banda, amb Luis Rigalt (1814-1894) va aprofundir la pintura de paisatge, ja explorada de manera més lliure a la seva ciutat natal. En aquesta primera etapa de la producció artística es percep la personalitat d'un artista polièdric, mestre en una pluralitat d'orientacions estilístiques i capaç de destacar-se en un ampli ventall de tècniques. El 1858 Fortuny va entrar a l'Acadèmia Chigi a Roma i es va dedicar a l'estudi i la realització de models al natural. L'evolució del seu estil renovador i el domini ferm de la tècnica és visible sobretot en el dibuix, més fi i precís. Dos anys més tard, la Diputació de Barcelona li va comissionar deu quadres per al Saló de Sessions, els quals representaven els principals esdeveniments de la Primera Guerra Marroquina. Per tal d'executar de manera més realista aquest encàrrec, l'artista va viatjar al Marroc per estudiar escenaris i fer esbossos al natural. Aquesta experiència, que el va acostar a circumstàncies profundes com la mort, va marcar significativament la seva manera d'observar, transformant-ho així en un artista madur. Al Marroc Fortuny va descobrir aspectes totalment desconeguts respecte a la seva producció anterior i que influenciarien completament la seva producció successiva. El paisatge oriental i la llum africana van provocar un canvi important en la seva manera de reproduir la realitat. L'atenció al dibuix que caracteritzava el mestre va seguir present, però va quedar relegat a un segon pla respecte a l'interès pel luminisme i les atmosferes. Una llum potent va esdevenir la principal protagonista de les seves obres, caracteritzades ara per un toc de pinzell ràpid i esbossat, un fort clarobscur i una paleta de colors vius. Aquest nou estil, proper a l'Impressionisme, fa que Fortuny sigui considerat el creador del luminisme a Espanya. Després del primer viatge al Marroc, l’artista va passar una època viatjant per Europa visitant els museus de les grans ciutats d’art com Madrid, París i Roma. A la capital francesa va assistir a la renovació de la tècnica de l'aiguafort, que des de llavors va començar a desenvolupar, esdevenint així un dels màxims representants espanyols d'aquesta tècnica. Entre 1863-1968 es va moure entre Espanya i Itàlia dedicant-se a la producció al natural, en particular va visitar Nàpols per conèixer l'obra de Domenico Morelli (1823-1901) i Filippo Pallizzi (1818-1899), i Florència, on potser va entrar en contacte amb els macchiaioli. Viatjarà altres vegades al Marroc, abordant temes costumistes i motius arquitectònics del món àrab i tractant-los amb l'orientació exòtica que es posarà de moda a tot Europa. Les composicions denoten una atenció més gran a l'ordre geomètric; les línies d'ombres i contrastos suggereixen les diferències entre els diferents plans de profunditat. A poc a poc, el protagonisme del dibuix i la minuciositat de la primera època deixen pas a una factura fluida i esbossada, on el luminisme demostra l'estudi al natural i la voluntat de captar l'ambient i reproduir-lo de manera fidel, una tendència connectada al descobriment de la fotografia. Els darrers anys de la seva breu vida, quan la seva fama ja estava consolidada, l'artista es va traslladar a Granada, viatjant novament a París, Portici (Nàpols) i Roma, on va morir per una úlcera d'estómac el novembre del 1874 amb només 36 anys.