Antoni Clavé

Antoni Clavé es formà artísticament a Barcelona, a l’Escola de Belles Arts, amb Àngel Ferrant i Josep Mongrell, i durant aquells anys conegué artistes com Grau Sala i Eudald Serra. Començà la seva carrera com a dibuixant en revistes infantils i, a partir de 1932, treballà per a Cinaes —Cinematográfica Nacional Española—, per a la qual realitzà cartells cinematogràfics destinats a les façanes dels cinemes Catalunya, Capitol i Fèmina de Barcelona. També executà cartells publicitaris, en els quals experimentà amb materials com cordes, teixits estampats, cartró ondulat, papers de diari i altres elements incorporats mitjançant el collage. Després de participar en la Guerra Civil al bàndol republicà, s’exilià a França el gener de 1939. Fou internat primer a Prats de Molló i després al camp d’internament de Les Haras, a Perpinyà. Alliberat poc després, presentà a la ciutat la seva primera exposició individual, formada per dibuixos, guaixos i retrats executats durant l’internament. Arribà a París el 5 d’abril de 1939. L’abril de 1940 exposà a la llibreria Au Sans Pareil i, el 1941, instal·là el seu primer taller al número 45 de la rue Boissonade, a Montparnasse. Durant els primers anys parisencs treballà com a il·lustrador per a diverses publicacions i rebé encàrrecs per il·lustrar edicions de bibliòfil. La influència de Pierre Bonnard i Édouard Vuillard conduí la seva pintura cap a una etapa intimista i introspectiva. Clavé s’integrà progressivament en els ambients artístics de l’anomenada École espagnole de Paris. El 1944 Pablo Picasso visità la seva exposició a la Galerie Henri Joly, trobada que inicià una amistat duradora entre tots dos artistes. El 1946 exposà a la Galerie Delpierre de París. Paral·lelament, desenvolupà una intensa activitat com a escenògraf i figurinista per al ballet i el teatre. Les seves il·lustracions per a obres literàries, especialment el Gargantua de Rabelais, l’acostaren a la iconografia medieval i inspiraren les conegudes sèries de reis, guerrers, reines i cavallers. El 1954 abandonà l’activitat teatral per dedicar-se plenament a la pintura. La seva obra evolucionà aleshores des de les natures mortes i el paisatge urbà cap a una progressiva descomposició de la figura i una major aproximació a l’abstracció. L’interès pels materials esdevingué una de les característiques principals de la seva obra madura. Clavé incorporà papers, teixits, objectes trobats, empremtes i relleus, i experimentà amb el collage, l’assemblatge, l’escultura, el tapís i el gravat. El 1957 realitzà les primeres pintures sobre tapís i, durant la dècada següent, desenvolupà els seus tapissos-assemblatge. El 1965 s’instal·là al sud de França, prop de Saint-Tropez, on continuà aprofundint en les possibilitats expressives de la matèria, la textura i el color. El seu reconeixement internacional es consolidà amb distincions com el Premi Hallmark de Nova York, el 1948; el Premi David Bright de la Biennal de Venècia, el 1954; el Premi UNESCO de Gravat de la Biennal de Venècia, el 1956; el Premi Matarazzo de la IV Biennal de São Paulo, el 1957, i el Premi Kamakura de la Biennal de Gravat de Tòquio, el 1958. El 1984, el Pavelló espanyol de la Biennal de Venècia fou dedicat íntegrament a la seva obra, amb una selecció de 125 pintures, escultures, maquetes i projectes de vestuari teatral. Antoni Clavé és considerat un dels artistes catalans del segle XX amb més projecció internacional.