Antoni Clavé

Antoni Clavé es va formar artísticament a Barcelona, a l'Escola de Belles Arts amb Angel Ferrant i Josep Mongrell; va conèixer Grau Sala i Eudald Serra. Va començar la seva carrera artística com a dibuixant a revistes infantils i va realitzar alguns cartells cinematogràfics per a la Metro Goldwin-Mayer i alguns publicitaris, on va utilitzar nous materials experimentals per a l'art d'avantguarda: collages de matèries diverses, cordes, teixits estampats, cartró ondulat, etc. Després de la seva participació a la guerra civil al bàndol republicà es va exiliar a França; l'internen a Prats de Molló i després al camp de Haras (Perpinyà). Més tard és alliberat al costat de Pedro Flores. Va exposar els dibuixos realitzats al camp de concentració, a la seva primera exposició individual (Perpinyà, 1939). Va arribar a París l'abril de 1939. L'any següent va presentar una exposició a Au sans pareil (1939) i s'instal·la al 45 rue Boissonade. Comença una sèrie d'imatges de París, festes barcelonines, amb les quals aconsegueix la confiança del món editorial. Rep encàrrecs per il·lustrar llibres de bibliòfil. L'impacte de les pintures de Vuillard i Bonnard a la seva pintura deriva cap a una etapa intimista. Exposa a la Galerie Castelucho (1942) juntament amb Grau Sala, Martí Bas i Bosch, i també a l'Exposició National de Beaux Arts, a la Galerie Henry Joly (1944), Galerie Delpierre (1946), etc. Coneix Picasso. La seva obra s'orienta cap a les natures mortes i cap a un paisatgisme urbà proper a l'abstracció. Ja a la dècada dels quaranta era un pintor de fama reconegut més enllà del país d'origen i la terra d'adopció. Clavé, per influència de Picasso, comença a descompondre la imatge apropant-se a l'abstracció, alhora que manifesta un interès creixent pels materials, que caracteritzaran la seva obra posterior. El 1955 s'instal·la a Provença. El 1956 i 1958 realitza les seves sèries de Reis i Guerrers. Aquests anys són d'experimentació, fent escultures amb assemblatge d'objectes. Empra collages d'objectes. Empra collages, pinta sobre tapissos del qual el relleu aprofita. Amb les textures busca Clavé una expressivitat especial per a la seva pintura. Interessat pel gravat, aconsegueix unes qualitats inusitades en totes les tècniques. Clavé ha obtingut el Premi Hallmark de Nova York (1948), el Premi David Bright de la Biennal de Venècia de 1954 i el Premi de la Biennal Internacional de Tòquio el 1957. Va ser guardonat també amb el Premi Unesco de Gravat de 1956, i un any més tard, amb el Premi Matarasso de la Biennal de Sâo Paulo, entre d'altres. El 1984 va ser seleccionat com a únic artista espanyol a la Biennal de Venècia. Està considerat com un dels pintors espanyols actuals de més transcendència. Juntament amb Tapies, Clavé ja és un clàssic de l'art espanyol d'avantguarda, un nom que s'imposa indiscutiblement al seu temps: la celebritat en vida, com va tenir Picasso, que només arriba als mestres més grans.