Biografia
És el pintor per excel·lència del Modernisme català, representant de la renovació pictòrica importada de París. Amb només 15 anys, marxa a París, per estudiar al taller de Carolus Duran. El 1883, exposa al Saló del Champ de Mars Autorretrat vestit de flamenc, obra que li permet ser membre de la Société d’Artistes Français. Incansable viatger, completa la seva formació a Granada i Madrid (1884-1885). El 1890, atret per la bohèmia de Montmartre, s'instal·la a París amb Santiago Rusiñol en un estudi proper al Moulin de la Galette, en aquests moments és quan les seves obres “en pintura grisa” el consoliden com un gran pintor.
De tornada a Barcelona, reprèn la pintura de retrats i buscant nous escenaris pictòrics freqüenta Sitges. Casas es converteix en participant de la primera i tercera Festa Modernista. El 1890, mostra la seva obra a la Sala Parés, amb el tàndem Rusiñol i Enric Clarasó (exposició que es repetiria els anys 1891 i 1893).
Casas es va implicar amb les seves obres en els problemes sociopolítics d'aquella època i la seva pintura mostra la crítica als esdeveniments amb obres com Garrote vil (1894), Embarcament de tropes a Cuba (1896) o Sortida de la processó de Santa Maria del Mar ( 1898) o La càrrega (1899), exposada al Salon des Beaux Arts del 1903, amb el títol de Barcelona 1902. Alhora, es va inclinar per una pintura més suggeridora – “xules” o temes taurins– que va presentar al Saló du Champ de Mars (1896).
El 1897, es va inaugurar el local Els Quatre Gats, inspirat a Le Chat Noir de París, i Ramon Casas va ser un dels iniciadors: s'organitzaven exposicions i vetllades literàries, trobades artisticomusicals i espectacles d'ombres xineses i una publicació amb el mateix nom. Casas també va ser el promotor de la creació de les dues revistes modernistes catalanes per excel·lència: Pèl i Ploma (1899 – 1903) i Forma (1904 – 1907).
El 1900, Casas passa una llarga temporada a París. El motiu principal de les composicions van ser les figures femenines modernes, joves i elegants, que el van portar poc després a decorar el saló del Cercle del Liceu (1902). Consolidat com a gran retratista el 1904 va pintar el retrat del rei Alfons XIII.
Entre la seva àmplia producció pictòrica tenen un protagonisme especial els retrats femenins. Una dels seus models preferides, va ser sens dubte, Júlia Peraire i Ricarte (Sant Martí de Provençals, 1888 – Barcelona, 1941), la bella venedora de loteria de la plaça de Catalunya de Barcelona, a la qual Casas va conèixer a la tertúlia de la Maison Dorée. L'artista repetidament retrata la musa, plasmant la seva figura en olis, dibuixos i cartells. Enlluernat pels seus trets, personalitat i joventut, després de diversos anys de vida en comú, es van casar el 1922.
El 1908, Casas va viatjar als Estats Units convidat pel milionari americà col·leccionista i filantrop, Charles Deering, a qui havia conegut el 1903. Aquella estada s'allargarà sis mesos que li van valer per visitar Nova York, Washington, Pasadena, Los Angeles, Miami i Cuba. Casas va ajudar Charles Deering en la creació del Maricel de Sitges i en la reconstrucció i adaptació com a residència del castell de Tamarit.