Mariano Benlliure

Marià Benlliure i Gil, es va traslladar a Roma el 1881, centre neuràlgic en aquell moment d'artistes espanyols que feien els seus viatges de formació artística. El que seria un dels més famosos escultors espanyols de tots els temps va començar a cultivar en la seva joventut una matèria on ocupa un lloc destacat: la tauromàquia, amb representacions en bronze de les diferents sorts i protagonistes del toreig. Als tretze anys va participar a l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1876 presentant un grup escultòric de cera anomenat “La cogida de un picador”. La seva dedicació principal, però, era llavors la pintura, que va continuar cultivant a París al costat del seu mestre Domingo Marqués. El 1879 va anar a Roma, on, fascinat per Miquel Àngel, va abandonar els pinzells per dedicar-se exclusivament a l'escultura. Es va traslladar a Roma el 1881, centre neuràlgic en aquell moment d'artistes espanyols que feien els seus viatges de formació artística. Una de les primeres obres que li va suposar el reconeixement internacional va ser “Acccidenti!”, que va presentar primer en fang a l'Associazione Artistica Internazionale de Roma (1882) amb el títol “Chierico scottato”; després en guix (a Munic i París) i finalment, a Madrid fosa en bronze per Crescenci el 1884, adquirit pel Duc de Fernan-Nuñez per 30.000 reials— que li va valer una medalla a l'exposició. Va alternar les seves estades a Roma amb viatges a París i va obtenir primeres medalles a les Exposicions Internacionals de Berlín, Munic, Viena i París. Va rebre il·lustres condecoracions estrangeres, com la de la Legió d'Honor, de França, i la medalla especial de l'emperador Francesc Josep. El 1900 va guanyar a l'Exposició Universal de París la Medalla d'Honor a Escultura per un conjunt d'obres. A Espanya va rebre Medalla d'Or del Cercle Belles Arts de Madrid el 1924 pel bust “La lliçó”. Va ser president de l'Associació d'Escriptors i Artistes Espanyols durant el període 1929-1947. A més, va ser director de l'Acadèmia d'Espanya a Roma, director general de Belles Arts i director del Museu d'Art Modern de Madrid, així com membre de diverses Acadèmies de Belles Arts de les ciutats espanyols i estrangers.