Sorolla. Una celebració de la vida

L’art espanyol és poc conegut al món, encara que amb algunes i notables excepcions: no s’entén la història de l’art d’Occident sense Velázquez, com tampoc es pot entendre l’art del 1900 sense Sorolla, el pintor més celebrat, juntament amb Sargent i Boldini, de l’Europa del seu temps. Dins l’any Sorolla, en què es commemora el centenari de la seva mort, tres professionals de l’art espanyols -Jorge Coll, Artur Ramon i Dámaso Berenguer- hem treballat amb l’objectiu d’organitzar una mostra sobre l’artista valencià. Hem estat capaços de reunir una quinzena de llenços procedents de col·leccions particulars que donen bona fe de les qualitats artístiques d’un dels grans mestres de la nostra pintura.

El mar és el protagonista per Sorolla, amb la llum banyant les onades, però també ho són els retrats d’agudesa psicològica i els paisatges de pinzellades sumàries; temes que va treballar al llarg de la seva fructífera carrera. Són pintures que van del realisme social dels primers anys fins als esbossos per als murals costumistes de la Hispanic Society de Nova York, passant per les composicions tan celebrades de la platja valenciana.

No es pot apreciar l’art si no es coneix, i part del problema de la manca de reconeixement internacional de la nostra pintura ve perquè s’ha exposat i difós poc. Per això, aquesta exposició, que Colnaghi presentarà a Brussel·les, Londres, Nova York i Madrid, ciutats aquestes tres darreres on Sorolla ja va ser aclamat en vida, és tan estimable. Més enllà de la pat comercial, és valuosa perquè difon i exalça obres a la venda d’un dels artistes espanyols més buscats i estimats, la fama del qual es va consolidar en vida, a Europa i als Estats Units, i que en aquests cent anys no ha fet més que créixer i consolidar-se com a referent indiscutible de l’impressionisme hispànic.