Fitxa tècnica

  • generalData.authorNameInListings
    Pablo Esquert (1500-1576)
  • Títol
    Ecce homo
  • Mides
    220 x 128 cm / con marco: 227 x 132,5 x 13,8 cm
  • Descripció
    Temple sobre taula
    Marc d'època
  • Descripció complementària
    El pintor, d'origen flamenc, creador d'aquesta obra, va venir des de Flandes a Espanya portat per Martín de Gurrea, duc de Villahermosa. El seu nom de naixement era Sheppers, però a Espanya era conegut com Pablo Esquert o Micer Pablo. Scheppers i el seu col·lega Rolán de Mois, amb qui compartia taller, van ser cridats per venir a Espanya per Martín de Gurrea y Aragón, duc de Villahermosa. Va viatjar per Europa entre 1554 i 1559, i un cop a Saragossa, ambdós artistes van ser protegits pel duc.
    El treball que aquí presentem representa un Ecce Homo. Icnogràficament, és una imatge lamentable d'un rei, una burla del seu estatus reial, amb corona i ceptre. Aquestes imatges d'Ecce Homo, amb tots els atributs canònics, estan inspirades en l'episodi en què Jesucrist és condemnat a mort davant la multitud al Pretori. Segons l'evangelista Joan (Jn 19,5:) "I Jesús va sortir amb la corona d'espines i la túnica de porpra. I Pilat els digué: 'Heus aquí l'home'" (llatinisme Ecce Homo). En aquest cas, però, es pren l'Evangeli segons sant Mateu: "El van despullar i li van posar una túnica escarlata, i després van retorçar una corona d'espines i se la van posar al cap. Li posaren un bastó a la mà dreta. Aleshores es van agenollar davant seu i es van burlar d'ell."
    En aquest cas, Scheppers opta per representar l'escena només presentant la figura de Jesús. Apareix sol, sense Ponç Pilat ni cap altre personatge possible com un botxí. La intenció de l'artista darrere d'aquest recurs és centrar la mirada de l'espectador estrictament en el protagonista de l'escena: Jesucrist. Envaeix tota la zona del llenç. Envoltat pel fons gris i profund, s'afegeix a l'escena un to fosc i melancòlic. Aquí s'observa la influència de Luis de Morales que hem anat esmentant. El model i la coloració dels tons evoquen els de Morales en els exemples de la mateixa temàtica que es conserven al Museu Nacional del Prado, Madrid.
Fer consulta