Josep Maria Subirachs: 5 escultures a Barcelona

 

Redescobrim l’escultura pública que l’artista ha deixat repartida per la ciutat

 

Josep Maria Subirachs, l’escultor d’angles marcats i de textures acusades, és conegut per la seva intervenció a la Sagrada Famíllia, on va treballar durant gairebé vint anys fins a concloure la façana de la Passió, però Barcelona atresora també bona part dels seus projectes d’estatuària pública. Us proposem cinc obres per redescobrir l’artista a peu de carrer; per a retrobar-vos-hi en la distància curta passeu per Estudi Regomir, l’espai vinculat a la sala Artur Ramon que conserva bona part de l’obra exempta de Subirachs.
Mirant amunt, a les cornisses i les façanes, també hi ha rastres de Subirachs. A l’antiga seu del diari Tele-Exprés (Aragó, 390) va evocar-hi les columnes de la premsa escrita, i a la cantonada del Banc de Sabadell (Rambla Catalunya, 115) va gravar-hi el nom de l’entitat bancària. El fris de la seu nova de l’ajuntament de Barcelona, de 46 metres de longitud, relata la història de la ciutat.

Potser més d’una vegada vau resseguir els relleus de Subirachs per comprovar si aquella cara que adornava caixers del Sabadell de Passeig de Gràcia sobresortia o s’enfonsava, o heu provat de desxifrar la iconografia de l’escultor, farcida de símbols com el laberint, la Torre de Babel o l’escala de l’enteniment. Podeu seguir jugant amb les mans i l’intel·lecte a ‘Computació i comuniació’, una obra dels anys 70 on evoca dues figures dialogant i el diferents sistemes de numeració.

Tot i que les formes cel·lulars de formigó passen gairebé desapercebudes a la sortida de metro de Mundet, ‘Forma 212’ és una obra destacada en la trajectòria de Subirachs perquè marca les seves primeres incursions en l’abstracció a finals dels anys 50. A més, aquesta va ser la primera escultura no figurativa que va exhibir-se a l’espai públic de Barcelona.

Cal entrar a l’òptica de Francesc Macià (o a la seu de Rambla Catalunya, 87) per contemplar les obres que l’artista va realitzar en exclusiva per a l’empresa òptica. Ens quedem amb la dels anys 60: un ull capta els rajos del sol i la lluna a través d’una lent, en al·lusió a les correccions òptiques.

Aquesta escala invertida que reposa sobre una base de travertí no és sinó el perfil de Catalunya. La silueta és només una de les parts d’aquest conjunt escultòric que Subirachs va dedicar al president de la Generalitat. Si la resseguiu el marbre topareu amb ressenyes biogràfiques sobre Francesc Macià esculpides a la pedra freda.

 

timeout.cat