El fotògraf Jordi Baron, a través de la professió familiar d’antiquari, té un accés únic i privilegiat a tot un món molt privat: poder accedir a l’interior de molts habitatges de Barcelona.
Quan l’autor arriba a aquests pisos, fa poc que els seus habitants han mort, els familiars s’han repartit part de l’herència, i és llavors quan volen vendre tota la resta que queda a la casa. Altres vegades, si hi ha desacords familiars o bé es tracta de famílies acomodades, els pisos poden romandre tancats molt de temps, de vegades anys, atresorant tota la memòria a dins, però no per això estan abandonats, sinó tancats, latents, fins que arriba el dia que els seus propietaris decideixen vendre-ho tot.
Les fotografies aquí mostrades tracten de tot el procés de buidatge de pisos i cases, principalment situades a l’Eixample i el nucli antic de Barcelona, on els seus hereus ho han anat venent tot: primer el contingut i després el continent.
Cadascun d’aquests pisos, molts d’ells immensos, s’han dividit més tard en tres o quatre habitatges amb l’objectiu de destinar-los, en la majoria dels casos, al lloguer turístic. És la foto-finish d’una memòria burgesa que ha durat uns cent vint anys, i el naixement d’un nou fenomen que pateixen moltes ciutats: la gentrificació. Un drama imparable que expulsa els veïns per l’augment del preu de l’habitatge.
L’autor, exercint com un arqueòleg d’interiors, fa uns vint anys que documenta fotogràficament tots aquests pisos de la ciutat de Barcelona amb el propòsit de rescatar-los instants abans de la seva desaparició. Paisatges efímers i moltes vegades desoladors, records personals per terra, roba, llibres, documents… i en aquests instants de canvi, de moviment, és quan es fan aquestes fotografies. Sense gaire temps, mentre els operaris i transportistes es dediquen a desmuntar llits, llums, arrossegar i empaquetar mobles que segurament feia més de vuitanta anys que ningú no movia del seu lloc.