Les obres de Josep Santilari i Pere Santilari dialoguen amb la mirada històrica d’una selecció de peces al·legòriques del fons de la galeria Artur Ramon Art: a partir de formes humanes, d’animals o d’objectes quotidians representen una idea abstracta o un procediment retòric com a al·legoria d’un dels set pecats capitals. La seva complexitat dona lloc a múltiples interpretacions, però totes giren entorn del problema del destí, la lluita per la llibertat, l’aparença i la realitat, el lliure albir. En definitiva, la inconsistència de la vida humana i la transcendència simbòlica.
¡Ay, mísero de mí, y ay infelice!
Apurar, cielos, pretendo,
ya que me tratáis así,
qué delito cometí
contra vosotros naciendo.
Aunque si nací, ya entiendo
qué delito he cometido;
bastante causa ha tenido
vuestra justicia y rigor,
pues el delito mayor
del hombre es haber nacido.
Pedro Calderón de la Barca, La vida es sueño (1635)
El dramaturg i poeta barroc del Segle d’Or espanyol mostra el drama filosòfic de l’existència humana: «… que toda la vida es sueño / y los sueños, sueños son». El plantejament de Calderón de la Barca gira entorn del fet que l’existència humana no es sinó un engany, una aparença, i en aquestes condicions l’home molt sovint no gaudeix de llibertat per escollir el seu destí, i és per això que ha de lluitar fins a aconseguir-la… La incertesa de la vida humana.
Dona per fet que el principal delicte comès per l’home és haver nascut, atès que històricament néixer ha estat considerat un fet delictiu: arribem al món amb la càrrega del pecat original, perquè heretem la desobediència a Déu dels nostres primers pares al Paradís. No obstant això, les necessitats actuals del sistema han deixat obsolet el mandat bíblic, i els éssers humans «complets» participen plenament de la vida en societat i expressen tot allò que afecta la seva naturalesa. Alguns impulsos s’han de reprimir per l’interès de la societat, i d’altres a favor del desenvolupament individual; però el creixement natural i l’autorealització de la persona són els factors que fan bona l’existència i permeten que la societat esdevingui una convivència harmoniosa.
Nascuts a Badalona el 1959 i llicenciats en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Josep Santilari i Pere Santilari són uns dels màxims representants del nou realisme català. Les seves obres es caracteritzen per una gran precisió tècnica, un realisme connectat amb la contemporaneïtat però que té les arrels i referències en temes clàssics de la història de l’art com el paisatge urbà, la natura morta i les vanitas.
Vídeo presentació dels artistes