L’historiador i crític d’art Rafael Santos Torroella (Portbou, 1914-Barcelona, 2002) i la seva dona Maria Teresa Bermejo, que va morir el 20 d’octubre passat als 94 anys, van aplegar al llarg de la seva vida una col·lecció d’unes 1.200 obres d’art entre pintura, aquarel·les, dibuixos, escultures, fotografies, litografies, gravats o ceràmiques. A més, el fons inclou carpetes i llibres de bibliòfil, i els arxius i biblioteca que estan formats per més de 30.000 unitats documentals.
El debat sobre l’adquisició d’aquest fons, que es va iniciar a Girona el juliol passat, ha generat una sana polèmica ciutadana que ha superat els àmbits culturals i ha servit per qüestionar el model turístic, la situació social i la pròpia política cultural de l’Ajuntament. El preu del fons Santos és de 3,9 milions d’euros, tot i que el perista Artur Ramon el va valorar en 4,7 milions. També s’ha parlat d’ofertes de quantitats inferiors però sense identificar.
L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va reprendre el 2012 unes negociacions que ja havia iniciat el 2001 l’aleshores alcalde Joaquim Nadal. Ha estat una aposta molt personal i en governar en minoria ha xocat amb els grups municipals a l’oposició. Divendres se’n va sortir pel seu vot de qualitat i gràcies a l’abstenció del fins ara regidor de la CUP, Carles Bonaventura, que és militant de Rcat, i de la portaveu del PP, Concepció Veray. L’equip de govern de CiU va tenir el suport del regidor no adscrit Carles Palomares. En contra, hi van votar el PSC, ICV i dos regidors de la CUP. Amb la mort de Maite Bermejo, el llegat ha passat a tres nebots que han mantingut l’acord verbal que hi havia amb Puigdemont, el qual va remarcar que té el compromís de la Generalitat que l’impost de successions es destini íntegrament a rebaixar el preu de compra, de manera que els 3,9 milions esdevindran uns 2,6 milions. La Diputació de Girona hi aportarà 300.000 euros.
Dalí, Miró, Picabia…
La col·lecció Santos Torroella és un recull d’obra que va des dels clàssics moderns als artistes dels anys 60 i 70. D’aquesta manera hi ha obra de Ricard Canals, Manolo Huguet Manolo, Modest Urgell, Isidre Nonell, Picasso, Joan Miró, Dalí, Tàpies, Cuixart o Corberó, i també Rafael Barradas, Ángeles Santos, Joan Massanet, Joan Ponç, Maruja Mallo, Josep Guinovart i fins tot dibuixos de García Lorca. Una de les obres més conegudes és la famosa Diana de Francis Picabia (a la dreta). Tot i la importància d’aquests artistes, una de les crítiques al fons és que en bona part es tracta d’obres de petit format que en molts casos havien estat regalades a Rafael Santos per la seva feina de crític d’art. Però Santos era un humanista, historiador, investigador i col·leccionista que va reunir un fons documental excepcional amb més de 30.000 referències. Es pot dir que a l’arxiu n’hi ha 5 més: com l’arxiu de la Galeria Josep Dalmau, importador de les avantguardes internacionals; el de la IX Triennal de Milà; les trobades de poetes catalans i castellans; l’editorial Cobalto i la documentació de l’escola d’Altamira. Hi ha correspondència amb personatges clau del segle XX, revistes, llibres, documents especials com el manuscrit original de la conferència de Dalí Picasso y y, i tot el seu amplíssim arxiu personal.
La col·lecció ha estat cobejada per diferents institucions, sobretot per la Residencia de Estudiantes de Madrid. Ara, l’espera la Casa Pastors, un palauet renaixentista davant la catedral que requereix una rehabilitació.
