Josep Tapiró

Josep Tapiró i Baró és considerat un dels artistes catalans més importants del segle XIX. Les seves obres van ser molt valorades per la factura impecable i per una extraordinària versemblança de les imatges. A part de les seves qualitats tècniques, Tapiró va ser el primer pintor peninsular que es va instal·lar a la ciutat de Tànger de forma permanent amb el seu amic Marià Fortuny. Durant aquests anys va estudiar de manera gairebé científica la societat marroquina, que estava a prop de transformar-se profundament a causa de la pressió expansionista europea. Nascut a Reus d'una família de classe mitjana, des de ben petit va manifestar una vocació innata pel dibuix. Va ser alumne del pintor Domènec Soberano, i al seu taller va conèixer Fortuny, dos anys més jove, amb qui iniciaria una gran amistat. El 1853 es va traslladar a Barcelona per estudiar a l'escola de la Llotja. El 1858 viatja a la capital, on va assistir a l'acadèmia particular de Federico de Madrazo, que va tenir una gran influència en el jove pintor català. Un moment crucial en la seva trajectòria artística va ser quan el 1862, ajudat pel seu amic Fortuny, va emprendre el primer viatge a Roma. Allà va estudiar els grans mestres del passat. Tapiró es va integrar al grup de pintors peninsulars que residien a la ciutat eterna i que es reunien al cafè Greco. Seguint els passos d'aquest grup, va assistir regularment a les classes nocturnes de l'Acadèmia Chigi di via Margutta. Des del principi es va especialitzar en la disciplina de l'aquarel·la que va aplicar als dibuixos d'escenes costumistes romanes. Les primeres obres són representacions de personatges i escenes de la vida quotidiana de Roma. La seva primera estada al Marroc va tenir lloc el mes d'octubre del 1871. Acompanyat dels seus amics Fortuny i Ferrándiz van creuar l'estret de Gibraltar per visitar la ciutat de Tànger, en un viatge que ja havien realitzat prèviament altres artistes europeus. La ciutat magribina estava començant un procés de transformació per acabar convertint-se en una ciutat cosmopolita i multicultural. Els pintors espanyols van captar a la perfecció aquest procés mitjançant un estudi minuciós de la cultura i els costums. Finalment, el 1872 va tornar a Roma abans de mudar-se definitivament a Tànger. Allí l'artista va presentar amb molt d'èxit les primeres obres orientalistes. Acabava de tornar del Marroc i estava fascinat pel que havia contemplat a la ciutat marroquina. El tema dels músics ambulants va ser molt freqüent durant la seva trajectòria. Es poden apreciar dos personatges a la via pública que apareixen amb instruments musicals. Sent fidel al seu estil, es pot apreciar un realisme extrem que permet a l'espectador acostar-se a un imaginari que en aquella època era desconegut. A l'últim terç del segle XIX, Tapiró va inspirar el seu art en la realitat nord africana, per la qual cosa va acabar sent molt famós i reconegut a nivell internacional. Va exposar les seves obres a la prestigiosa galeria Pall Mall de Londres, així com al Metropolitan Museum de Nova York, on aquesta obra va ser exhibida entre 1881 i 1883.