Antoni Tàpies

Antoni Tàpies (Barcelona, 1923-2012) adquirirà reconeixement internacional amb les seves obres avantguardistes, que va fer incrementant el factor iconogràfic i la temàtica màgica. Influenciat als seus inicis per Miró i Klee, a la dècada dels 1950 Tàpies anirà elaborant una sèrie d'imatges extretes del seu entorn immediat que apareixeran en les diferents etapes de la seva evolució. Moltes vegades, una mateixa imatge, a més d'aparèixer representada de diverses maneres, tindrà múltiples significats. Va néixer al si d'una família acomodada catalana involucrada al món editorial. Inicia els temptejos artístics durant la convalescència d'una malaltia pulmonar. El seu interès creixent en l'àmbit artístic farà que abandoni els estudis universitaris de dret per dedicar-se plenament a la seva passió. El 1948, va ser cofundador d'un grup artístic avantguardista espanyol, Dau al Set, que va crear una revista homònima. Amb el temps anirà incorporant elements geometritzants i estudis de color que desembocaran en un interès per la matèria, que es tradueix en teles de textures intenses i de grans possibilitats expressives i comunicatives. Partícip d'una sensibilitat estesa en els artistes dels dos costats de l'Atlàntic arran dels desastres i les conseqüències de la Segona Guerra Mundial, l'artista català expressarà aviat a la seva obra un interès per la matèria, la terra i la pols, usant elements aliens a l'expressió plàstica academicista. Les pintures matèriques formaran doncs una part substancial del corpus artístic de l'artista. A partir dels anys 60, el compromís polític contra la dictadura s'intensifica. Incorpora nous elements iconogràfics (signes que al·ludeixen a la realitat de Catalunya, signes d'escriptura, etc.) i coincidint amb l'aparició de l'Art Povera a Europa i del Posminimalisme als EUA incorpora també nous procediments tècnics (noves superfícies, ús d'objectes quotidians , etc). El llenguatge pictòric de Tàpies ha evolucionat des de llavors i ha donat com a resultat una creació plàstica diversificada i productiva admirada arreu del món. L'obra de Tàpies ja va arribar als anys 50 de gran projecció internacional a través de les galeries Martha Jackson de Nova York i Maeght a París. Va participar en 1952 a la XXVI Biennal de Venècia i 1957 a la IV Biennal de Són Paulo. La seva obra s'ha exposat al museus i centres d'art de prestigi com el Museum of Modern Art i al Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York; la Neue Nationalgalerie de Berlín; la Kunsthaus de Zuric; el Museum of Contemporary Art de Los Angeles; l'Institute of Contemporary Arts i la Serpentine Gallery, de Londres; el Musée d’Art Modern de la Ville de París, el Jeu de Paume i el Centre Pompidou de París; el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, de Madrid; l'Institut Valencià d’Art Modern, de València i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, entre molts altres.