Biografia
Rusiñol va ser un dels pintors més rellevants de finals del segle XIX i principis del XX a Espanya, i figura entre els màxims exponents del Modernisme pictòric. Fill de la burgesia dedicada a la indústria tèxtil, va abandonar el negoci familiar des de jove per formar-se en pintura i dibuix al taller barceloní de Tomàs Moragas (1837–1906). A la seva etapa de joventut va sentir especial interès pel paisatgisme i, principalment, per la producció de Joaquim Vayreda (1843–1894), artista que va introduir els plantejaments impressionistes al mercat artístic de Barcelona.
Rusiñol va convertir el viatge en el seu modus vivendi i, a més, li va servir per descobrir constantment nous motius pictòrics, colors i sensacions, que tan bé va plasmar a la seva pintura. La seva ànsia d'independència va culminar el 1889, quan va començar a fer estades a París amb alguns amics artistes, entre els quals destaca de qui va ser íntim i inseparable, Ramon Casas (1866-1932). Allà va descobrir la modernitat, l'impressionisme, i va fer de la bohèmia la seva bandera i principal motiu vital i pictòric. Es va entusiasmar amb l'obra d'Henri de Toulouse-Lautrec, Paul Signac, James Whistler i Théophile Steinlen, entre molts altres, i va compartir una estreta relació amb creadors clau de la capital francesa de finals del segle XIX, com el músic Erik Satie (1866 -1925). D'aquesta etapa destaquen les escenes de la bohèmia que ell mateix va experimentar al Moulin de la Galette i a Montmartre, on sempre hi són presents la malenconia, la misèria i el gris de la Ville Lumière. Precisament en aquesta etapa es va consagrar com a pintor, tant a París com a Barcelona o Madrid, i va aconseguir medalles i mencions a certàmens oficials de pintura. A Barcelona, la Sala Parés i la taverna modernista Els Quatre Gats es van convertir en els principals espais de relació i difusió de la seva obra, tant literària com a pictòrica.
A finals del 1891 va descobrir Sitges juntament amb d'Eliseu Meifrén (1857–1940), i va convertir aquell antic i modest poble de pescadors en un dels escenaris més rellevants del Modernisme a Espanya. Va construir el cèlebre Cau Ferrat, lloc de trobades artístiques i tertúlies per on van passar les principals figures de la cultura del seu temps. En aquell període la seva pintura es va tornar més lluminosa i càlida, i va aconseguir codificar noves tipologies compositives, com els coneguts patis sitgetans.
El 1895, durant un viatge a Granada, va descobrir el que seria el seu principal tema pictòric fins a la seva mort el 1931: els jardins abandonats. Va partir dels jardins de l'Alhambra i el Generalife, i posteriorment, després de constants viatges per tota Espanya, va anar coneixent diferents racons on els jardins decadents eren sempre protagonistes. Melancòlic, solitari i nòmada, Rusiñol va explotar la seva extraordinària sensibilitat en aquesta temàtica, que el va portar a collir nous triomfs en certàmens nacionals i internacionals. Consumida per l'aristocràcia i la burgesia, la seva pintura va esdevenir una de les més apreciades de tota la producció artística espanyola del seu temps. A més de com a pintor, Rusiñol va ser un referent com a escriptor, filòsof i esteta, que va influir tant en literats com en tota mena d'artistes, sobretot francesos i espanyols.
