Ramon Pichot

L'ambient familiar de Ramon Pichot afavorí la seva dedicació al món artístic. Si bé només ell és consagrà a les arts plàstiques, la resta de la família estava vinculada amb el món musical i poètic; els seus germans Lluís i Ricard eren intèrprets de violí i violoncel; la germana gran, Maria, fou la famosa cantant d'òpera casada amb el músic Joan Gay; i el seu altre cunyat era el poeta Eduard Marquina. Amb Nonell, Gual, J. Vallmitjana i Mir va saber traslladar en els seus olis les primeres llums groguenques de la "Colla del Safrà", alhora que començava a relacionar-se amb el grup modernista de la dècada anterior. Pichot va establí els primers contactes amb aquest nucli l'any 1898 quan participà en la compra de l'obra de Regoyos “Al mes de Maria” i, el novembre del mateix any, fou el més jove portador dels Greco de Rusiñol a la tercera festa modernista de Sitges. Meifrén fou també un dels entronitzadors i ambdós artistes, juntament amb Matilla, farien de Cadaqués un gènere del paisatgisme català. Pichot s’integrà en aquells paratges l’estiu de 1898, durant el qual, amb una tenda de campanya, recorregué les feréstegues cales desèrtiques de Cap de Creus. Pichot recollí l’ambient d’Andalusia i el plasmà en les seves visions de “La España Vieja”, obra paral·lela a la “España Negra” de Regoyos, que presentà primer a Madrid i després a Els Quatre Gats. Fou assidu exponent als Salons de París des del 1895 (Independents, Autogen, Beaux-Arts i un any, el 1904, a l’Orientalistes) amb temes concordants amb les seves arrels: Cadaqués i temes de platja, Granada i el seu esperit festiu i obscurantista. L’afany de Pichot el portà a exposar a la “Libre Esthétique” de Brusel.les (1902) amb Anglada Camarasa i Planells, un any abans que ho fessin Nonell i Rusiñol. Coincidint amb el canvi de segle començà a desvincular-se de la “vella” generació modernista per atansar-se a la nova avantguarda representada per Picasso. L’any 1900 Picasso es va retratar amb Utrillo, Casas, Casagemas, Germaine i Pichot a la sortida de l’Exposició Universal. Al final del 1902, Picasso i Pichot exposaren, conjuntament amb Launay i Girieud, a la Galerie Berthe de Weill que, juntament amb Vollard, era una de les més innovadores en el París del moment. Els dos pintors decoren la taverna “Le Zut” i quan l’artista malagueny abandona París, al principi de 1903, diposità els seus olis “blaus” en mans de Pichot. Aquesta relació es mantingué al llarg del temps. Picasso sojornà l’estiu de 1910 a Cadaqués, i poc abans de la primera guerra, coincidiren novament a Ceret amb Manolo. A Pichot la catàstrofe mundial li serví de tema per als dibuixos presentats a les Galeries Dalmau l’any 1915. Pichot és clar exponent de la generació postmodernista que adapta la tendència estètica proposada per Gauguin: un trencament amb les normes acadèmiques establertes i un viatge cap a un primitivisme i ingenuïtat en el procés de recerca vers l’essència de l’art. Pichot evoluciona sempre dins d’un realisme, exceptuant uns moments simbolistes, per arribar a una pintura espontània i directa, tractada amb una pinzellada simultaneïsta. Per al gust classificador del seu temps fou un pintor revolucionari, i és fàcil de comprendre-hosi recordem que fou integrant de l’anomenada “Cage aux Fauves” del Salón d’Automne de 1905. L'aproximació a l'obra de Ramon Pichot requereix un coneixement de l'entorn en el que es desenvolupà la seva personalitat artística de les múltiples relacions que mantingué, en definitiva, del món cultural que va viure. Partint d'aquests coneixements podrem, a falta d'estudis monogràfics sistemàtics, copsar la rellevància d'un artista incomprès a la seva època i injustament oblidat a la nostra.