Henry Moore

Henry Moore (Castleford, Yorkshire, 1898 - Much Hadham, Hertfordshire, 1986) va ser un escultor britànic conegut per les seves escultures monumentals semiabstractes, generalment abstraccions de la figura humana. Les obres de Moore solen suggerir el cos femení, i les formes alternen espais perforats o buits amb la percepció de profunditat i plenitud. Va néixer al si d'una família minera de 10, i des de ben aviat va mostrar un talent inusual per a les arts i un interès per l'escultura antiga, però es va veure obligat a treballar com a professor, abandonant temporalment la seva vocació artística. Després de l'armistici de la Segona Guerra Mundial, Moore va tornar a l'escola, com a estudiant a l'Escola d'Art de Leeds. Posteriorment, va estudiar al Royal College of Art de Londres, ciutat on va poder conèixer de prop les col·leccions d'art primitiu i etnogràfic del Museu Britànic. S'apassionà particularment per l'escultura primitiva egípcia, mexicana i africana. Fart de l'estil victorià que s'impartia a l'escola, l'artista va mostrar interès per escultors moderns com ara Constantin Brancusi, Jacob Epstein i Henri Gaudier-Brzeska. El 1925 va guanyar una beca per viatjar durant sis mesos i va optar per passar gairebé tot el temps a París, la capital de l'art modern, on va descobrir el precolombí Chac Mool, una escultura amb funció d'altar, que esdevindria un tema recurrent en la seva producció. Moore també va passar diversos mesos a Itàlia, particularment a Florència, estudiant Giotto, Masaccio i Miguel Ángel. El 1928 rep el seu primer encàrrec públic, West Wind, per a l'estació central del metro de Londres al 55 de Broadway, en què es fusionen la influència de Miquel Àngel i el Chac Mool. Paral·lelament al seu treball com a artista, va continuar fent classes al Royal College of Art i va entaular relacions amb els membres de Seven and Five Society, desenvolupant un art cada vegada més abstracte i proper a artistes progressistes com Picasso, Braque o Giacometti, acostant-se també al surrealisme. El 1938 va conèixer per primera vegada Kenneth Clark, que va estar durant la Segona Guerra Mundial a càrrec del Comitè Assessor d'Artistes de Guerra (WAAC) i adquiriria de l'artista dibuixos commovedors que representaven persones amagades al metro per escapar de les bombes i miners treballant a Yorkshire, com el seu pare. Gràcies al suport de Clark, la fama internacional de Moore va créixer i va arribar als Estats Units, on va presentar la seva obra al Museu Metropolità d'Art Modern el 1946. Tant a Amèrica com a Europa va crear importants i reconeixibles escultures públiques, destacant la Figura reclinada per a la UNESCO a París. Les seves exposicions i encàrrecs van augmentar, confirmant una fama consolidada que va ser coronada pel mateix artista amb la creació de la Fundació Henry Moore a Perry Green, on residia des de feia molts anys. Al final de la carrera, Moore era l'artista viu més reeixit del món en subhasta.