Ramon Martí

Pintor barceloní, va ser una de les figures més importants del realisme artístic de Catalunya i Espanya. Va néixer el 1826, i per pressions familiars es va veure obligat a estudiar filosofia, tot i que acudia a classes nocturnes a l’Escola de la Llotja, on va aprendre de mestres com Claudi Lorenzale o Lluís Rigalt. A principis de la dècada del 1850, va participar en l’organització d’exposicions amb l’Asociación de Amigos de las Bellas Artes de Barcelona, que a més compaginava amb la feina de professor de figura a l’Escola de la Llotja, així com la de professor particular. Tanmateix, en aquella època va fer un viatge que va influenciar la seva pintura enormement: el 1855 va visitar París per visitar l’Exposició Universal i va descobrir obres de l’Escola de Barbizon i de Gustave Courbet. A partir d’aquell moment, l’obra de Martí Alsina va esdevenir un gir, i el 1858 es va presentar a la Exposición Nacional de Bellas Artes, organitzada a Madrid, on va quedar tercer amb l’obra Estudi del Natural. L’any següent, el 1859 va ser anomenat acadèmic de la que ara es coneix com la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, i el 1860 es va afiliar a l’Ateneu Català (actual Ateneu Barcelonès), del qual va arribar a presidir la secció de Belles Arts en els últims anys de la seva vida. Va rebre l’encàrrec de pintar tres plafons per decorar el sostre del Liceu després del primer incendi del 1861, tot i que aquestes obres van desaparèixer amb el segon incendi, el 1994. Martí Alsina va ser un artista prolífic que va abordar una gran multitud de gèneres. Temes històrics, al·legòrics, costumistes, així com retrats, nus femenins i bodegons. Tanmateix, la influència que va tenir la pintura de Courbet en la seva obra es pot veure en el fet que Martí Alsina va destacar sobretot pels extraordinaris paisatges i les marines, on demostrava un gran domini del color i de la tècnica. En aquest gènere abandona els tòpic romàntic, deixant pas a un realisme pictòric evident, defensant la realitat com a única font d’inspiració.