“La creativitat no té secrets, és experiència personal, és formació, és feina. L'art està en allò que t'envolta, no es produeix en el cinquè pi, és a la vida, en allò quotidià.”
Biografia
Pintor i gravador reconegut internacionalment, Josep Guinovart i Bertran (Barcelona 1927–2007) és una de les veus més personals del panorama espanyol. Lligat en un primer moment al grup Dau al Set, i més tard un dels fundadors del grup Tahull, juntament amb Jaume Muxart, Antoni Tapies i Joan Josep Tartas, durant els primers anys de la seva activitat realitza pintures murals, decoracions teatrals, cartells i il·lustracions.
A partir d´una primera etapa figurativa, l´obra de Guinovart evoluciona amb una temàtica de caràcter social i amb tendència al muralisme. Els corrents abstractes i l'informalisme obren noves perspectives a l'estètica de la seva pintura. El 1957, utilitzant altres recursos com la incorporació d'objectes i la manipulació lliure de la matèria, Guinovart inicia una sèrie d'experiències properes a l'assemblage o collage, a base de bidons, fustes cremades, elements de rebuig, caixes, revestiments, etc. Als anys 60 va desenvolupar la seva feina cap a un contingut expressiu i de denúncia social i política. Entre la seva expressió plàstica i el seu entorn vital, constituït per la natura, el camp i la terra, es genera un diàleg viu, manifestat a través de símbols que formen part d'una poètica subjectiva.
Va estudiar a l'escola de la Llotja i al Foment d'Arts Decoratives de Barcelona, després d'haver treballat a partir del 1941 com a pintor de murals, cartells, decoració en teatres i il·lustrador de la revista del grup Dau al Set. El 1948 va realitzar la seva primera exposició. L'etapa inicial de la seva carrera és marcada per dues línies: una de realista, ingènua i popular, i una altra de naturalista i d'aspiració culta. A més, aquesta època és marcada per les influències d'artistes com Nonell i Gimeno.
El 1953 va guanyar una beca de l'Institut Francès i va estudiar a la capital francesa per uns mesos. La beca permet viatjar a París, i conèixer obra original de Matisse i Cezanne, entre d'altres, i moviments com el cubisme. De tornada a Barcelona va evolucionar la seva obra cap a l'abstracció, la descomposició de la figura i l'informalisme, experimentant un estil proper a l'assemblage i al collage.
Un viatge a Mèxic i Cuba el 1972 vaig posar l'artista en contacte amb unes cultures exòtiques i ambients socials nous per un home occidental, influint tant sobre les obres d'aquesta temporada que les posteriors. El seu treball de plena maduresa és caracteritzat per la representació del món interior amb un llenguatge lliure però sempre en contacte amb la realitat.
Guinovart ha estat guardonat amb el premi Nacional d'Arts Plàstiques pel govern espanyol el 1982 i pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 1990. Des del 1994 a Agramunt, ciutat on la família de l'artista va viure durant la Guerra Civil i població de naixement de la seva mare, va dedicar al pintor la fundació i el museu Espai Guinovart.
