Biografia
Julio González va néixer a Barcelona el 1876. La seva obra inclou escultures, pintures i dibuixos. El seu pare, Concordio González, era orfebre i metal·lista i el seu taller estava situat a la Rambla Catalunya de Barcelona. Va començar a treballar al taller del seu pare a una edat primerenca, cosa que explica el seu profund coneixement dels metalls i altres materials. Durant els seus primers anys, és evident que va fer classes de dibuix amb altres joves aspirants a artistes. Més endavant, González va formar part de la florent escena cultural de Barcelona i va passar pel famós cabaret Els Quatre Gats, on va conèixer altres artistes com Rusiñol, Nonell, Mir i Picasso. Després de la seva primera visita a París, el 1897, es va lliurar a la seva passió per la pintura i es va traslladar a la Ville Lumière. Allà es relaciona amb Pablo Picasso, també jove artista per aquell temps. Els dos artistes tornaran a creuar els camins el 1928 mentre treballen junts en peces que es consideren crucials en el desenvolupament de l'escultura moderna.
Abans de la dècada del 1920, l'artista es dedicava més a la pintura que a l'escultura, però això va haver de canviar al llarg de la seva carrera. La dècada de 1930 pot descriure's com un dels períodes més importants i pròspers de la seva vida artística, amb obres com Tête dite "Le tunnel" (Cap anomenada "El túnel") o Tête dite "L'escargot" (Cap anomenat "El tunel" cargol"), que es troben a la Tate de Londres i al MoMA de Nova York. La seua obra forma part de la col·lecció de molts altres museus, com el Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona, el Centre Pompidou de París, el Museu Guggenheim de Nova York, el Museu Reina Sofia de Madrid i l'IVAM (Institut Valencià de Art Modern) de València, entre d'altres.
A la dècada de 1940, va rebre el reconeixement internacional i va ser convidat a participar en una exposició col·lectiva a la Kunsthaus de Zuric (Suïssa). Importants col·leccionistes internacionals van adquirir el seu art, i l'obra de González va arribar a exposar-se al MoMA de Nova York ("Cubisme i art abstracte" el 1936 i "Art fantàstic, dadaisme, surrealisme" el 1937).
Arran de l'ocupació alemanya de París el 1939, González trobava cada cop més dificultats a l'hora de continuar la seva feina com a escultor, fet que va provocar que se centrés en el dibuix durant l'últim període de la seva vida, fins a la seva mort el 1942 .La seva excepcional obra va tenir una profunda repercussió a l'hora d'aplanar el camí del Modernisme, no només a Europa sinó a tot el món.