Apel·les Fenosa

Apel·les Fenosa (Barcelona, 1899 – París, 1988) va iniciar els seus estudis de dibuix en una escola municipal de Barcelona i entrà, als quinze anys, al taller de l’escultor Enric Casanovas. Decidit a superar les idees del noucentisme, s’adscriví al grup dels Evolucionistes el 1919, on fou proper a l’escultor Josep Granyer. El 1921 s’establí a París, on entrà en contacte amb Picasso i els nuclis d’avantguarda. El 1924 exposà a la Galerie Percier juntament amb Pere Pruna, amb un catàleg prologat per Max Jacob, i el 1928 a la Galerie Zborowski. Col·laborador de Favorables París Poema, fou amic de Supervielle i d’altres escriptors. Alternà exposicions a París amb exposicions a Barcelona, on participà al Saló dels Evolucionistes i al Saló de Tardor. Entre el 1929 i el 1939 residí a Catalunya i pertangué al cercle de Joan Rebull. Durant els anys trenta celebrà diverses exposicions individuals a la Sala Parés de Barcelona (1930, 1932 i 1933). Participà en la col·lectiva Les Arts i els Artistes, amb la qual exposà en altres ocasions. El 1934 formà part de la Junta Organitzadora del Saló de Montjuïc, i el 1936 figurà a la Biennal de Venècia. El mateix any participà en l’exposició parisenca de la SAI, la Sociedad de Artistas Ibéricos. Després de la Guerra Civil, durant la qual participà en les tasques de protecció del patrimoni artístic català, s’instal·là de nou a París el 1939. La seva obra s’emmarca en els processos de renovació i avantguarda de l’escultura catalana, superant els pressupòsits del noucentisme i, posteriorment, del cubisme, encara que sense oblidar aquests orígens en petites escultures, en bronze i terracota, a les quals dotà d’un lirisme especial.