Apel·les Fenosa

Apel·les Fenosa (Barcelona 1899 – París 1988) va iniciar els seus estudis de dibuix a una Escola Municipal de Barcelona, entrant als quinze anys al taller de l'escultor Enric Casanovas. Decidit a superar les idees del Noucentisme, s'adscriu al grup de “Els Evolucionistes” el 1919, i proper dins aquest grup a l'escultor Josep Granyer. El 1921 s'estableix a París, on entra en contacte amb Picasso i els nuclis d'avantguarda. El 1924 va exposar a la Galerie Percier juntament amb Pere Pruna, amb un catàleg prologat per Max Jacob, i el 1928 a Zborowski. Col·laborador de Favorables París Poema, va ser amic de Supervielle i d'altres escriptors. Alterna exposicions a París amb exposicions a Barcelona, on participa al Saló dels Evolucionistes i al Saló de Tardor. Entre el 1929 i el 1939 va residir a Catalunya i va pertànyer al cercle de Joan Rebull. Durant els anys 30 celebro diverses individuals a la Sala Parés de Barcelona (1930, 1932 i 1933). Participa a la col·lectiva Les Arts i els Artistes, amb els quals exposarà en altres ocasions. El 1934 forma part de la Junta Organitzadora del Saló de Montjuïc, i el 1936 figura a la Biennal de Venècia. El 1936 va participar en l'exposició parisenca de la SAI. Després de la guerra civil, durant la qual va participar en les tasques de protecció del patrimoni artístic català, es va instal·lar de nou a París (1939). La seva obra s'emmarca en les tasques de renovació i avantguarda de l'escultura catalana, superant els pressupostos del noucentisme i després del cubisme, encara que sense oblidar aquests orígens en petites escultures, en bronze i terracota, a les quals dota un lirisme especial.