Biografia
Francesc Domingo es formà a Barcelona, a l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat i a l’escola de Francesc Galí. Formà part des de l’inici de l’agrupació Courbet, constituïda en 1918, juntament amb E. C. Ricart, Joan Miró, Rafael Sala i Josep Llorens Artigas; tots ells coincidien al Cercle Artístic de Sant Lluc i eren deixebles de Francesc d’A. Galí. Posteriorment participà en les exposicions de “Les Arts i els Artistes”.
El 1920 s’establí a París, on arran de la seva admiració per Cézanne, mantingué, a través de múltiples evolucions, una preocupació constant per l’estructura, que marca tota la seva obra; en aquesta ciutat s’acostà al cubisme (1922-27), etapa en què enriquí el color. També residí a Bretanya (1927-29), i en el període 1929-31 passà per una etapa espectral. Retornat i establert a Barcelona (1931-39) conreà un realisme social desproveït de demagògia, visió idealitzada dels lleure de l’obrer, temàtica que ja havia conreat els seus primers anys barcelonins, fruit de la qual són les obres El pagès, Els jugadors i Homes a la taverna. Tingué el càrrec de secretari del Sindicat d’Artistes, Pintors i Escultors de Catalunya i desenvolupà una intensa activitat cultural durant la Guerra Civil. La postguerra representà una etapa de desorientació. Junt amb Ramon Calsina i Josep Togores ha estat considerat un dels pintor més significatiu del moviment Déco a Catalunya. El seu treball evolucionà dins de la figuració, conreant sobretot el dibuix. Col·laborà en la il·lustració d’obres literàries de gran luxe; la Generalitat va editar el seu àlbum de dibuixos Els infants i la guerra (1937).
Des del 1951, després d’una estada a Buenos Aires (1950), on es dedicà al retrat, s’establí a São Paulo (Brasil) i s’orientà vers una estilització del seu tradicional constructivisme figuratiu. Obtinguéel gran premi de dibuix a la II Biennal hispanoamericana d’Art (L’Havana 1954). Hi donà classes de gravat a l’escola de belles arts, obrí, el 1963, una galeria d’art i fundà el Grupo Bisonte, integrat per Walter Levy, Pere Tort, Jabago, Paulos Chaves i altres pintors. Treballà el gravat, la pintura mural —capella de San Rafael a Amparo i de Nossa Senhora de Monte Serrate a Sâo Paulo—, el retrat —Alberto Salles, Euclides da Cunha — i altres temes. Exposà a nombroses ciutats europees, dels EUA i del Brasil i rebé nombrosos premis i honors. Exposà novament a Barcelona el 1967 i el 1973.