Francesc Domingo

Francesc Domingo es formà a Barcelona, a l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat i a l’escola de Francesc Galí. Francesc Domingo formà part des de l’inici de l’agrupació Courbet, constituïda en 1918, junt amb E. C. Ricart, Joan Miró, Rafael Sala i J. Llorens Artigas; tots ells coincidien al Cercle Artístic de Sant Lluc i eren deixebles de Francesc d’A. Galí. Posteriorment participà en les exposicions de “Les Arts i els Artistes”. El 1920 s’establí a París, on arran de gran admiració a Cézanne, mantingué, a través de múltiples evolucions, una preocupació constant per l’estructura, que marca tota la seva obra; en aquesta ciutat s’acostà al cubisme (1922-27), etapa en què enriquí el colorit. També residí a Bretanya (1927-29), i en el període 1929-31 passà per una etapa espectral. Retornat i establert a Barcelona (1931-39) conreà un realisme social desproveït de demagògia, visió idealitzada dels ocis de l’obrer, temàtica que ja havia conreat els seus primers anys barcelonins, fruit de la qual són les obres El pagès, Els jugadors i Homes a la taverna. Tingué el càrrec de secretari del Sindicat d’Artistes, Pintors i Escultors de Catalunya i desenvolupà una intensa activitat cultural durant la guerra civil. La postguerra representà una etapa de desorientació. Junt amb Ramon Calsina i Josep Togores ha estat considerat com el pintor més significatiu del moviment Déco a Catalunya. El seu treball ha evolucionat dins de la figuració, conreant sobretot el dibuix. Ha col·laborat en la il·lustració d’obres literàries de gran luxe; la Generalitat va editar el seu àlbum de dibuixos Els infants i la guerra (1937). Des del 1951, després d’una estada a Buenos Aires (1950), on es dedicà al retrat, s’establí a São Paulo (Brasil) i s’orientà vers una estilització del seu tradicional constructivisme figuratiu. Obté el gran premi de dibuix a la II Biennal hispanoamericana d’Art (L’Havana 1954). Hi donà classes de gravat a l’escola de belles arts, obrí, el 1963, una galeria d’art i fundà el Grupo Bisonte, integrat per Walter Levy, Pere Tort, Jabago, Paulos Chaves i altres pintors. Treballà el gravat, la pintura mural —capella de San Rafael a Amparo i de Nosa Senhora de Monte Serrate a Sâo Paulo—, el retrat —Alberto Salles, Euclides da Cunha — i altres temes. Exposà a nombroses ciutats europees, dels EUA i del Brasil i rebé nombrosos premis i honors. Exposà novament a Barcelona el 1967 i el 1973.