Cesareo Bernaldo de Quirós

Cesareo Bernaldo de Quirós va néixer a Gualeguay, Entre Ríos, el 1879. Mogut per la seva vocació artística es va traslladar a Buenos Aires on va tenir com a primer mestre Vicente Nicolau Cotanda. Posteriorment, a la Societat Estímul de Belles Arts van ser les seves guies Della Valle, Correa Morales, Giudici i de la Cárcova. El 1899 va guanyar la beca Europa, partint l'any següent a Roma a perfeccionar els seus coneixements. A la Biennal de Venècia de 1901 va obtenir un Premi Menció, ia l'Exposició de Saint Louis (EUA) de 1904 una Medalla de Bronze. En tornar a l'Argentina el 1905 va exposar les seves obres al Saló Costa i, després d'integrar-se a l'ambient artístic local, va ser cofundador del grup Nexus participant de les seves exposicions. Radicat a Europa, va tenir residències a Florència, Mallorca i París. La Gran Guerra li va imposar el retorn el 1915. Anys més tard es va retirar a un camp a la Província d'Entre Ríos on hauria de realitzar la seva obra major, una sèrie de pintures a les que va anomenar "Els Gauchos" i en les quals va reflectir el esperit, la història, els costums i els personatges de la terra. Aquestes obres van ser exhibides en uns Aires el 1928 i després van recórrer amb gran èxit Espanya, Alemanya, Anglaterra, França i els Estats Units. La gira es va prolongar fins al 1936, any en què Quirós va tornar definitivament al país. Va ser designat mebre de l'Acadèmia Nacional de Belles Arts. Va morir a la localitat de Vicente Lopez el 1969.