Eduardo Chillida

Eduardo Chillida (Sant Sebastià, 1924-2002) va ser sens dubte un dels escultors més importants del segle XX. En les primeres etapes realitza una sèrie d'escultures en guix i terracota, influït per la tradició figurativa, per virar cap a l'abstracció mostrant els conceptes que constituirien la seva obra posterior, com l'espai, la matèria, el buit i l'escala. Chillida no treballava amb argila sinó amb terra de xamota, també coneguda com a grog o sorra de foc, un material que es pot treballar com un bloc sòlid i compacte. La xamota és una terra cuita que conté òxid de ferro i és molt resistent a les temperatures excessives. El descobriment d'aquest material per part de l'escultor es va produir a través de l'oïda, part essencial del procés de Chillida. Chillida es va acostar al material a través dels seus sentits i es va deixar guiar per la intuïció. A principis dels setanta, mentre treballava al taller de gravat de la galeria Maeght a Saint Paul de Vence, va experimentar els sons produïts quan la terra colpeja la superfície de treball. A partir d'aquell moment va començar a realitzar els seus Lurrak ("terra" en basc) i Òxids, blocs primitivistes de formes suaus que irradien certa energia interna. Nascut en una família de creences tradicionalistes i catòliques, primer va començar els estudis d'Arquitectura el 1943 a Madrid, però va decidir marxar i mudar-se a París el 1948. Durant la seva estada a París va fer amistat amb el pintor Pablo Palazuelo. i va conèixer les obres de Picasso, González i Brancusi, però també va quedar particularment captivat per les escultures gregues arcaiques del Louvre. Després d'aquest període a París, va decidir tornar al país d'origen. El 1951 s'estableix al País Basc amb la seva dona Pilar Belzunce, amb qui va contraure matrimoni l'any anterior. Va començar a treballar a la farga de Manuel Illarramendi, que li va ensenyar l'art de la forja. Aquest mateix any, Chillida crea la seva primera escultura abstracta anomenada Ilarik, que marca un abans i un després en la seva carrera artística. Va rebre reconeixement internacional en el transcurs de la dècada de 1950 amb exposicions a Londres, París, Nova York, Chicago i molts més, a més de guanyar el Gran Premi Internacional de la Biennal de Venècia el 1958. Chillida també és conegut per la seva gran escala. escultures en espais públics, com ara Madrid, Barcelona, Frankfurt i altres ciutats. El 1999, el Museu Guggenheim Bilbao va mostrar una retrospectiva amb motiu del 75 aniversari de Chillida, mostrant més de dues-centes obres dins l'obra de l'artista.