1 resultat
Biografia
Nascut a Barcelona el 1871, va estudiar pintura en contra de la voluntat de la família. Es va formar primer amb els artistes Tomàs Moragas i Modest Urgell, i posteriorment a l'Escola de Belles Arts, la Llotja, a Barcelona, abans de seguir la seva formació a París, on es va establir el 1894. Allà va assistir a les classes de l'Acadèmia Julian, on es van formar els pintors del grup dels nabis. Al principi era pintor de paisatges realistes —la Sala Parés de Barcelona va acollir la seva primera exposició individual, el 1894, amb aquest tipus de pintures—, però a partir de la seva estada a la capital francesa la seva obra va evolucionar cap a la representació de la vida nocturna parisenca, amb un acusat colorisme i figures femenines mundanes. Aquesta etapa de la seva carrera li va conferir certa fama, li va permetre arribar al públic internacional i exposar a tot el món.
Arran d'una estada estiuenca a València, el 1904, es va interessar pel folklore valencià i va canviar la temàtica de les seves obres. Es va dedicar llavors a la representació de figures de gitanos i de dones amb vestits regionals espanyols —vestits, xals, mantons i joies— amb un alt nivell de detall, cosa que va donar peu al desenvolupament d'un cert decorativisme a la seva pintura.
Influït per un amic pintor que vivia a l'illa, Anglada-Camarasa va viatjar per primera vegada a Mallorca, per recomanació de Gaudí, el 1909, i s'hi va instal·lar cinc anys després, en començar la Primera Guerra Mundial. Els paisatges de Mallorca van passar a ser el tema central de la seva obra, deixant de banda els temes desenvolupats a París. Va recuperar el gènere de les primeres pintures, el paisatge, però es va focalitzar en representacions d'escenaris del seu nou entorn —ambients camperols i costaners, peixos i fons marins— i de manera radicalment diferent: va abandonar el realisme a favor d'unes vistes més oníriques, inspirades tant pels impressionistes i postimpressionistes com pels fauvistes, en les que domina l'exaltació del color i la llum. Durant aquest període, davant del desenvolupament de les avantguardes a Europa després de la Gran Guerra, Anglada-Camarasa va reorientar la seva carrera cap als Estats Units, on la seva fama es va mantenir. De 1924 a 1934 va participar en nombroses exposicions col·lectives a diferents ciutats nord-americanes: Pittsburgh, Washington, Nova York, Chicago, Los Angeles, Dallas, Cleveland, entre d'altres. El primer període del pintor a Mallorca va durar vint-i-dos anys, fins al 1936.
En esclatar la Guerra Civil, Anglada-Camarasa era a Barcelona. A causa de la situació política, no va poder tornar a Mallorca, que aviat va caure en mans de l'exèrcit de Franco. En aquella època va trobar refugi a l'abadia de Montserrat, on es van assentar comunitats de monjos a partir del segle X. Els paisatges escarpats de Montserrat, que presenta una orografia singular, van ser una gran font de creativitat per a Anglada-Camarasa durant la seva estada allà, d'aquest període es coneixen gairebé exclusivament representacions de Montserrat.
En esclatar la Segona Guerra Mundial, es va exiliar amb la seva família a França, a Pougues-les-Eaux (Borgonya), fins que el 1947 va tornar a Mallorca. A l'etapa francesa hi abunden les representacions de gerros, bodegons i paisatges, juntament amb algunes figures. Ja a Mallorca, la seva obra es va fer cada cop més escassa, a causa d'un accident que va patir el 1953. Va morir el 1959 a l'illa on havia passat bona part de la seva vida i que tant el va inspirar.
