Mariano Andreu

Mariano Andreu es considerava un artista autodidacta, exceptuant un curs realitzat al Cercle de Sant Lluc, a l'acadèmia d'art de Francesc Galí ia l'Escola Municipal de Belles Arts de Londres, on va aprendre la tècnica de l'esmalt. Va fixar la seva residència a París i des d'allà va treballar la pintura de cavallet i el dibuix. El 1911 va exposar juntament amb Laura Albéniz, Ismael Smith i el pintor Néstor al Faianç Català, exhibint pintures, dibuixos i esmalts. Va celebrar poques exposicions individuals i només va exposar a les col·lectives organitzades pel Carnegie Institute. També va participar a les manifestacions de l'agrupació Les Arts i els Artistes (1916) i en una individual a la Sala Parés (1934). A Europa, la dècada dels anys vint es defineix Roaring Twenties, pel dinamisme cultural d'una època considerada en molts sentits inigualable. En àmbit artístic, el continent se submergeix en un retorn a l'ideal clàssic de la Mediterrània. Mariano Andreu és un singular exponent d'aquesta cultura figurativa. El llenguatge clàssic és eclèctic i es nodreix de les diverses cultures del classicisme: del simbolisme dels primers anys i de la lliçó de Beardsley, la influència ineludible de Cézanne, de l'Art Nouveau francès, de l'estil clàssic que coneix a Londres, del Noucentisme català i d'un sòlid coneixement de la història de l'art, especialment del classicisme i el manierisme dels grans mestres com Michelangelo, Pontormo i Perugino. A més de la seva faceta de pintor i dibuixant, cal destacar les seves il·lustracions per a edicions de bibliòfil i els seus gravats: aiguaforts, xilografies, puntes seques i litografies. Va triomfar plenament al camp de l'escenografia, tant en les decoracions com en els dissenys de figures teatrals. El 1920 fixa definitivament la seva residència a París, dedicant-se al dibuix i la pintura. Exposa regularment als salons de París ia galeries de la capital francesa, Munic, Londres, Brussel·les, Barcelona, Nova York, Los Angeles i Buenos Aires. Del 1924 al 1938 participa en els premis de pintura que atorga el Carnegie Institute de Pittsburgh (EUA); el 1933 va rebre una Primera Menció Honorífica de la institució. El 1945 va fer construir una casa a Biarritz, on estiuejava i finalment es va instal·lar el 1964, fins a la seva mort.