Art català a la London Art Week

tempsarts.cat

Del 3 al 10 de juliol d’enguany s’ha celebrat a la capital anglesa la London Art Week. Durant una setmana un grup nombrós de galeries situades al districte de Mayfair i St. James, al centre mateix de Londres,  exposen antiguitats i obres d’artistes de diferents èpoques. Es tracta d’una cooperativa de galeries d’art i cases de subhastes associada a la Fira Europea de Belles Arts i TEFAF a Maastricht i Nova York. Aquest esdeveniment es va iniciar fa set anys quan es van fusionar diverses plataformes expositives com la Master Drawings London, Master Drawings and Sculpture Week i Master Paintings Week. La London Art Week es porta a terme dues vegades a l’any, concretament a l’estiu i la tardor. Paral·lelament a les exposicions s’organitzen xerrades d’especialistes en temes artístics: historiadors, comissaris, crítics i directors de museus, fundacions i cases de subhastes. També els temes legals hi tenen cabuda en aquestes conferències i debats.

En la present edició hi han participat setanta galeries i cases de subhastes, entre elles Christie’s i Sotheby’s. També han estat presents dues galeries barcelonines: Artur Ramon i Sala Parés que s’han unit a la reconeguda galeria Colnaghi de Londres, fundada el 1760 i que actualment dirigeix el barceloní Jorge Coll. Colnaghi també té dues galeries d’antiguitats més, una al Upper East Side de Nova York i una altra a Madrid. Està considerada com una de les galeries  d’art més antigues del món. Per tant, si sumem les tres galeries representen 500 anys d’història de l’art.

Vista interior galeria Colnaghi. Londres

Art a l’entorn de 1900 a la Colnaghi

L’exposició que s’ha pogut veure a Colnaghi portava el suggeridor títol de The Golden Age of Spanish Modern Art, a través de cinc obres  de cadascuna de les tres galeries, on s’han exposant pintures d’artistes catalans que, tot i tenir el reconeixement dels nostres museus i institucions, fora d’aquí no són tant coneguts, i per això existeix el compromís d’aquestes galeries de “tornar a la pintura espanyola a l’entorn de 1900 posant èmfasi en els artistes catalans i el focus internacional que mereixen”. La majoria dels autors formaven part de les acadèmies de Barcelona, freqüentaven la taverna d’Els Quatre Gats, van conviure la bohèmia parisenca, van exposar les seves pintures a la Sala Parés i amb els quals els antiquaris Artur Ramon i Jorge Coll també hi han treballar durant anys.

L’exposició ha comptat amb obres de Laureà Barrau, Ramon Casas, Antoni Fabrés, Marià Fortuny, Lluís Graner, Joaquim Mir, Francesc Miralles, Pere Pruna,  Alfred Sisquella, Joaquim Sunyer, Josep Maria Tamburini, Modest Urgell i Miquel Villà. Segons Joan Anton Maragall, “es tracta de posar el focus a nivell internacional dels pintors catalans de l’època (…) , ja que alguns no estan reconeguts com es mereixen, ni tant sols a nivell local. Per això és important que s’exposin en una galeria de fora, ja que la mirada és diferent respecte de la nostra, o sigui, que ens falta aquesta mirada externa. Hi ha peces que presentades en exposicions a casa nostra no han atret l’interès del col·leccionista i, en canvi, a Londres, sí”.

Francesc Miralles. En el parque. Bois de Boulogne. Paris. 1895-1896

Fent un breu recorregut per les obres exhibides, cal esmentar un bodegó de Sisquella de 1930 on destaca la llum i la posada en escena de les fruites damunt un seient de pedra, acompanyades per un gran llençol blanc amb un fons verd que ens indica que es tracta d’una escena exterior, circumstància aquesta no gens habitual en aquesta temàtica. De Miralles hi ha l’oli El parc. Paris. Bois de Boulogne, 1895-96, on es veu un grup de gent passejant, sent el protagonista un nen que va dins d’un cotxet portat per la mainadera. Al seu costat hi ha dues dones molt elegants que se’l miren, una d’elles porta un gos i, a l’altre costat, una jove li diu alguna cosa al nen. El pintor transmet l’ambient del parc a través d’un realisme molt subtil, però que permet a l’espectador gaudir d’aquest moment d’oci.

Joaquim Sunyer. Retrat femení. 1927

De Sunyer hi ha dues obres: Cabaret. Escena de Paris, 1904, un pastel que mostra perfectament l’actuació d’una cantant a l’escenari, on es fan evidents les influències de Toulouse Lautrec o de Steinlen en una obra de joventut. La cantant destaca enmig de la composició pel moviment i la llum que l’embolcalla; però del grup de persones que l’escolten n’ hi ha una que mira de front i sembla que li arrabassi el protagonisme. L’altra és un retrat femení de 1927, on s’aprecia el seu interès per la figura de la dona, en què predomina el dibuix per sobre del color. El gènere del paisatge està molt ben representat per Villà, amb El Masnou (1932), ciutat on va viure i morir. En aquesta peça s’observen unes tonalitats verdoses que ocupen la major part del quadre, sobretot les que corresponen a les plantes que amaguen les cases del poble. Se’l considera un dels millors pintors fauvistes catalans.

S’han mostrat  també dos olis de Ramon Casas. L’un és un paisatge de Sant Hilari de Sacalm, de 1882. Es tracta del primer quadre que es va poder contemplar en una galeria d’art, pintat quan només tenia 16 anys. Es veu  un home damunt d’un ruc, encara que la major part de la composició l’ocupa el bosc. A més, “el paisatge es presenta en format vertical i està construït a partir de pinzellades soltes i espontànies”. Hi ha una notable influència de Corot. L’altre oli és un tema més recurrent, com és el del retrat, mitjançant Júlia en mantellina (1914). La model és Júlia Peraire que sol aparèixer  als seus quadres i que també va ser la seva dona. La bellesa i serenitat de Júlia el va captivar. Precisament, l’any 2016 es va presentar al Cercle del Liceu una exposició sobre ella, comissariada per Isabel Coll, que va servir per adonar-se de la personalitat de la model.

Miravet és una localitat de Tarragona, molt concorreguda pels artistes, sobretot per  la bellesa del seu entorn. Mir la va pintar en diverses ocasions mentre s’hi va estar els anys 1929 i 1930, data del quadre de l’exposició. Representa una vista del poble des de dalt, on la llum és tan important com el color. Una de les obres realitzades a Miravet va aconseguir la Medalla d’Honor de l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid de 1930. La seva obra de caire impressionista s’avança, d’alguna manera, a l’abstracció. Va ser alumne de Lluís Graner, també present a Colnaghi. De Graner hi ha la marina Platja, on es veu una  barca a la platja mentre uns homes treballen al seu interior. Contrasta la foscor de la barca amb la claror de la sorra, el mar i el cel. Graner està considerat un mestre del realisme, que dona molta importància a la llum.

Modest Urgell. Poble, figura i xiprer. Sense data

Urgell també hi és present amb Poble, figura i xiprer, un dels clàssics capvespres que tant l’atreien. El paisatge rural català apareix sovint en les seves composicions, aproximant l’espectador a llocs aïllats, on la presència del xiprer, arbre que assenyala hospitalitat i que tot sol forma part de l’entorn d’un cementiri, sobresurt en el quadre. Només la figura d’una persona que sembla dirigir-se cap a l’espectador és l’únic testimoni de l’escena.

Segons Artur Ramon, “ha estat una experiència molt positiva, a més que ha tingut una molt bona acceptació per part del públic i també s’han aconseguit unes bones vendes”. Artur Ramon ja té experiència en aquest London Art Week, ja que hi participa des del 2018. Per a Joan Anton Maragall, també “ha estat satisfactòria aquesta iniciativa on s’ha pogut apreciar millor la qualitat de l’obra que no pas el nom de l’artista.(…). Encara no sabem sí aquesta col·laboració continuarà, però el fet de treballar junts a nivell internacional és molt interessant, i per tant esperem que continuí aquesta iniciativa”.