Una nova era per refermar la missió social de l’art

Maria Palau, El punt Avui

• Pepe Serra: “Si la crisi porta implícita una mirada més humanista, és el nostre moment perquè som espais per a l’afecte”

• Carme Sais: “Haurem de posar el focus en allò que és útil i essencial”

El sector de l’art ja es prepara per al complex món post-Covid-19. Amb una convicció: que la funció social i educativa de l’art s’ha de refermar per atendre els malestars de la població que superarà la pandèmia. Hem parlat del futur que s’albira amb quatre dels seus representants.

“El més important és entendre que els museus, l’art, la cultura, formen part dels serveis i de les estructures que permetran justament a la gent recuperar-se, afrontar el conflicte o la complexitat. Aprofitem ara l’oportunitat d’abordar obertament i amb profunditat el debat sobre el nostre rol. Continuem amb més força el procés de canviar la identitat del museu, de qüestionar-ne les jerarquies. Fem més i millor recerca i explorem allò que podem oferir continuadament. Identifiquem encara més allò que és insostenible per al planeta. Treballem encara més amb els artistes i revisem els relats i les preguntes. I defensem que som un servei públic, amb objectius culturals, educatius i socials, però no econòmics. Som servei i no mercat. Si aquesta crisi porta implícita una mirada més humanista, és el nostre moment, perquè som espais per a l’afecte, per a l’emoció, i hem de ser-ho per a tothom sense distinció. Si ens fixem en sacsejades anteriors, sabem que la gent recuperarà les ganes de sortir, de fer i de visitar, d’estar amb els altres, encara que sigui lentament, perquè l’experiència in situ és insubstituïble. Però és fonamental que els governs ens donin suport i ens acompanyin. Hem sobreviscut a la crisi del 2008 amb enginy, girant la mirada cap a les nostres col·leccions, programant i treballant molt diferent. Ara toca replantejar el sector i el sistema de manera integral.”

“Sortim d’un sistema cultural precari per entrar en un nou escenari més empobrit encara, tot i que ens pot donar l’oportunitat de fer les coses millor. És hora de demanar un pla de rescat per a l’art, com a bé d’interès general, que inclogui una llei de mecenatge i la protecció laboral dels artistes. Els centres d’art hauran de centrar-se més en els artistes i en les comunitats locals, en la recerca i la producció, alhora que han de reforçar la seva dimensió digital per actuar en un àmbit global. Probablement, durant un temps minvarà el turisme cultural i, in situ, ens adreçarem a la comunitat més propera. Alhora, caldrà generar espais de llibertat que afavoreixin el risc creatiu, que obrin noves oportunitats i possibilitin propostes artístiques experimentals. Els centres d’art hauran de reforçar la seva funció social, educativa i moral, posant el focus en allò que és útil i essencial, nodrint en valors i en coneixement, treballant per fer possible un futur més sostenible i just.”

“La situació econòmica postvirus afectarà com sempre les classes més humils, i també els creadors, un dels col·lectius més precaritzats, que amb prou feines sobreviu en temps de normalitat. Mesures per a la societat en general, com ara la renda bàsica universal o la supressió del pagament d’autònoms serien molt importants per al món de l’art. No hauríem d’acceptar els impagaments de les beques pendents, ni l’anul·lació de les exposicions, ni de cap dels esdeveniments previstos. Tant les institucions com els espais de producció o exhibició hauran d’entendre que si no es posen al servei de (i no servir-se de) la creació generant altres sistemes que siguin part de la solució i no del problema tindrem un sector empobrit i cada vegada més lligat a la indústria de l’oci i l’entreteniment, i es perdrà la possibilitat de reconstrucció i articulació social que només la cultura és capaç de vehicular. Finalment: l’únic ministeri i l’única conselleria que no defensen els interessos d’una part important dels seus representats són els que es diuen de cultura. Hauríem d’exigir professionals competents, amb criteri i coneixement, al capdavant d’aquestes administracions, perquè no els tenim des de fa anys.”

“No sabem què ens trobarem quan tornem. En canvi, ja podem anar pensant com ho gestionarem. El mercat de l’art flueix en els bons cicles de confiança econòmica, ben lluny de l’actual. A més, des de la crisi del 2008 s’ha qüestionat que l’art sigui un valor refugi. L’exportació estarà bloquejada perquè la pandèmia és global. I, a diferència d’altres sectors, on pots recórrer a la venda en línia, la nostra activitat comercial es basa en la connexió física, difícilment substituïble, entre obres i persones. Sé que el panorama és complex (el temps marcarà la seva gravetat), com ho serà en tants sectors, però soc optimista perquè crec cegament en els nostres professionals, que han demostrat una resiliència bíblica contra tota mena de malvestats. I també perquè confio que els col·leccionistes i les institucions, ara sí, ens ajudaran, fins allà on puguin, perquè la nostra crida és encara més necessària del que ja ho era la d’ahir.”

elpuntavui.cat