Després d’una reunió ràpida em queda el matí lliure i decideixo passar-lo a l’Alte Pinakothek. Tardor. Fulles grogues en els jardins que envolten aquest edifici neoclàssic. Un banquet de bona pintura. Decideixo provar l’audioguia i funciona. Faig fotografies dels detalls que m’agraden de les obres. Les trobareu a la columna dreta. De la batalla crepuscular d’Altdolfer a la sensualitat quasi pornogràfica de Fragonard, un repàs per la història de la pintura. M’ha agradat veure d’a prop a Rubens i sentir la pinzellada desinvolta que anuncia els impressionistes, la carn que anticipa Freud. Observar com la mosca pintada per Murillo és la mateixa del bodegó de cuina de Jacinto Jerónimo de Espinosa que hem venut al Prado. Fascinar-me davant la pinzellada sensual de Tiepolo i la manera com Ribera disecciona la carn. Els cranis de Salvator Rosa i de Saraceni ens fan reflexionar sobre la mort mentre la carn rossada de Boucher és un cant a la vida. Antonello és tan gran com aquest mestre que desconeixia i que ens mostra la creu sense el Crist. Aquesta és una pinacoteca menys coneguda que el Prado o la National Gallery però té el mateix nivell de qüalitat. Val la pena una visita a Munich només per banyar-nos amb aquesta pintura.
Artur Ramon Navarro
