Carlota Marzo Barón | 9 oct. 2023 | El Temps de les Arts
La galeria Artur Ramon exposa fins al 3 de novembre Saló Salvatge, una instal·lació de Yolanda Tabanera. De fet, és la primera exposició individual de l’artista contemporània a la ciutat de Barcelona i ho fa amb una proposta artística que profunditza en els misteris de la naturalesa humana amb la creació d’una sala híbrida que acull obres en equilibri i revolta.
Yolanda Tabanera va estudiar Literatura i Belles arts a Madrid i Múnic i, des dels inicis, la seva obra s’ha convertit en la via confessional per expressar un món interior propi. Sense encasellar-se mai en cap procediment o tècnica, Tabanera troba en les possibilitats expressives de la matèria el camí per indagar en els terrenys convulsos de l’existència humana. En el seu cas, l’art popular i litúrgic així com el Barroc espanyol, el Modernisme, el flamenc, els gabinets de curiositats o la mort són alguns dels universos que basteixen l’esquelet de la seva obra i amb els quals Tabanera forja diàlegs d’anada i tornada.
De fet, Tabanera és una artista de procés: l’obra va sorgint en l’acte imprevisible de fer-se i és en el mateix transcurs que adquireix forma i sentit. Les seves obres d’essència espiritual naveguen per la matèria i tracen relats entre cabells d’espart o llàgrimes de vidre des d’on albiren la tradició que assimilen i repensen. Així, la ceràmica, l’espart, el cuir, la seda o el vidre són alguns dels materials que l’acompanyen en aquest procés creatiu, però també introspectiu on el seu bagatge intel·lectual s’ha mantingut sempre en el centre dels seus propòsits artístics.
A la sala, espai i obres aconsegueixen crear una instal·lació total en la qual el passat i el present s’entrellacen en un discurs compartit. Les escultures d’espart i vidre que Tabanera titula Gota y grito, Stipa tenaccissima i Presencia, són obres territorials que, com si sorgissin de la terra, s’apoderen de l’entorn i despleguen, vestides de metàfores, discursos de força i sensibilitat.
L’inconscient, els objectes abandonats, els somnis o les restes que el temps va deixant pels marges són motius que, embolcallats per una capa mística, estan presents en cada creació tal com representa Schariwari o artilugio imposible para protegerse de sí mismo, una obra de ressons tribals i primitius o Mandíbula, una peça d’escaiola i vidre bufat que recrea, amb una elegància freda i silenciosa, la meitat d’una boca de dents afilades d’un ésser misteriós. Així, en el seu poemari Cara Ceguera Tabanera escriu com una confidència dita a mitja veu: “Y aquí, en un mínimo exilio, gran desarraigo, me embarco en la tarea dulce y amarga de recrear la experiencia perfecta desde toscos y llorones fragmentos rotos”.
Igualment, amb la seva obra Tabanera s’apropa al món del flamenc amb la presència de dues bailaroas que titula Sauvage. Aquestes figures foses en alumini i bronze platejat són poètiques del moviment i condensen en matèria i tacte un imaginari profund de tradició i memòria que l’artista redueix al moviment, al gest i a l’impuls d’un instant de veritat sentida que sempre ha viscut de molt a prop.
Més enllà de les obres matèriques, Tabanera també s’endinsa en el paper, tant en el dibuix com en el collage. A la Serie Barroco interior, formada per un conjunt de dibuixos iniciats durant la pandèmia, Tabanera porta al pla obres seves ja existents que submergeix amb llapis entre fibres de cotó. A Dibujos negros, l’artista desplega en un fons negre formes desconegudes resseguides pel blanc d’una màgica estranyesa. El resultat són les pulsions d’un univers interior sobrecarregat que es contradiu i s’estén sense control sobre el paper. Paral·lelament, la sèrie titulada Aquí la santa soy yo l’artista, abocada a un esclat de color, empra el collage i juga amb la superposició cromàtica d’elements visuals diversos per donar veu a un empoderament personal de connotacions quasi sagrades.
Amb tot, Yolanda Tabanera és una artista diferent que, amb els anys, ha aconseguit bastir una obra plena de contrastos i clarobscurs on pensament i sensibilitat es canalitzen a través de l’artesania i la matèria. Així, amb Saló Salvatge, Tabanera reafirma amb llenguatge propi i sota els cànons d’una litúrgia rebel la seva veu més personal i compromesa.
