Marina Torras | 8 de setembre de 2022 | Diari de Terrassa
El terrassenc Joan Carreras cedeix a l’Ajuntament un quadre fins ara desconegut del pintor uruguaià-català Joaquim Torres-García, que va viure a Terrassa. Al quadre se li atribueix el nom de “La Terrassa Industrial” i és el símbol d’un intercanvi de regals amistosos amb el poeta Joan Salvat-Papasseit
Una troballa única podria revolucionar la trajectòria artística de Joaquim Torres-García, pintor originari d’Uruguai que va habitar a Terrassa durant part de la seva vida i del qual conservem vestigis, com els quatre murals pintats al fresc presentats a la FACT Cultural i al MNACTEC. Joan Carreras Blasi, terrassenc de 90 anys, ha investigat l’obra de l’autor durant bona part de la seva vida, i recentment ha contactat amb l’Ajuntament de Terrassa per mostrar a la ciutat un quadre fins ara desconegut del pintor, que tant Joan Carreras com el seu fill, en Xavier, han aconseguit autentificar després de 40 anys de recerca.
El quadre és una obra original de Joaquim Torres-García de l’any 1916, que l’autor va regalar al seu amic poeta Joan Salvat-Papasseit el 23 d’agost de 1917. Aquestes conclusions s’han extret després de la investigació de la família i de les veus expertes de l’historiador d’art i galerista de Barcelona Artur Ramon, que ha acompanyat l’obra d’una certificació de l’autenticitat de l’obra l’any 2012, quan ambdós Carreras, pare i fill, van fer-li la consulta; i de l’anàlisi realitzat per ACTIO Art i Ciència, de la Universitat Politècnica de Catalunya, que va tenir en compte aspectes tècnics com els pigments utilitzats i el traç.
Entre algunes curiositats per donar suport a l’autenticitat del quadre; el pèrit Artur Ramon, a més, va concloure que el quadre havia estat pintat per algú esquerrà, mateixa característica que compartia Torres-García. La història de l’estudi del quadre ha continuat en el llibre “Joan Salvat-Papasseit”, l’última biografia del poeta, que han publicat Ferran Aisa i Mel Vidal, on es cita el dia que Salvat va rebre de Torres-García l’obsequi del quadre.
La passió per la pintura corre per les venes dels Carreras. La família va obrir Galeria Dofí-Art a Terrassa a la dècada del 1970, per fomentar els pintors locals. Tot i que va durar poc temps, van aconseguir redescobrir quadres desconeguts d’autors catalans, com de Santiago Rusiñol. El tiet d’en Xavier Carreras va adquirir en un mercat de puces de Barcelona un retaule i unes fotografies, que posteriorment amb en Joan Carreras va comprovar que eren un intercanvi amistós entre Torres-García i Salvat Papasseit. El pintor li hauria ofert al poeta a casa del primer, a Mon Repòs, a la nostra ciutat.
UNA AL·LEGORIA A TERRASSA
Es tracta d’una pintura a l’oli sobre un tauler, sense signatura i sense datar; de 51×70,50 cm. La història de la pintura es va iniciar el dia que, acompanyat pels seus amics del “Gremi d’Artistes”, Joaquim Torres-García es va oferir a l’Ajuntament de la ciutat de Terrassa per decorar una escola pública en construcció: el Grup Escolar Torrella. Així és com en aquest tauler es conserva el projecte del mural que estava destinat a la decoració del col·legi Torrella. Se li atribueix el nom d’”Al·legoria a la ciutat de Terrassa” o “La Terrassa Industrial”.
Després que el projecte fes fallida, Torres-García va regalar-lo a Salvat Papasseit, qui al seu torn va agrair-li amb cartes. Al quadre es poden reconèixer elements característics de la nostra ciutat, com el sanatori antituberculós de Torrebonica, on s’ha demostrat que el poeta Salvat-Papasseit va estar ingressat; les esglésies de Sant Pere, les naus de Vapor Aymerich i Sant Llorenç del Munt, entre altres.
L’element principal és el concepte de l’equilibri, representat per les balances que aguanta la representació del savi Cleóbulo de Lindo. És dels últims quadres que Torres-García va pintar abans de marxar de Terrassa, i dels últims en els quals va emprar l’estil figuratiu, a més de ser propi del corrent noucentista.
Ara, la família Carreras ha cedit temporalment el quadre a l’Ajuntament per tal que pugui ser exposat, tot i que encara no s’ha decidit quin serà l’espai. “El desig del meu pare és que tothom pugui veure l’obra inèdita de Joaquim Torres Garcia. Li fa molta il·lusió”, expressa en Xavier Carreras. La idea és que tant el quadre original com les cartes de Joan Salvat-Papasseit a Joaquim Torres-García puguin ser exposades conjuntament. A més, pare i fill preparen una novel·la gràfica que recull les curiositats dels dos artistes, on es podrà llegir la relació d’amistat entre ells i el pas de Salvat-Papasseit pel sanatori de Torrebonica.
Llibretes d’en Torres Garcia
LES VEUS EXPERTES ES CONTRADIUEN
Altres experts terrassencs consideren que la Fundación Torres Garcia és qui pot autentificar l’obra. Joan Carreras va acudir a Eduard Vives, antic director del Centre Cultural i estudiós de la trajectòria del pintor en el seu pas per Terrassa, perquè valorés el quadre. Vives no considerava que pogués certificar-ho, i amb l’historiador Domènech Ferran van argumentar per escrit que l’estil s’assemblava al de l’autor, però que podria ser d’un deixeble. Xavier Carreras va contactar amb la Fundación, però al demanar-los que enviessin el quadre a Uruguay va desestimar la idea.
