Vago per la llibreria Documenta. A la sortida agafo del taulell un punt de llibre amb un fragment d’un quadre, una imatge que m’intriga. Representa una calavera entre llibres antics i una mà que sosté una ploma, el retall d’un quadre que reconec però no puc atribuir encara, i que em recorda les composicions de sant Jeroni de Caravaggio. Aquesta associació d’imatge i atribució em porta als meus temps d’estudiant a Londres quan, amb els amics Marc Domènech i Jordi Ainaud, jugava a fer atribucions en un basement a South Kensington: un innocent pòquer d’història de l’art.
Darrere el punt de llibre s’anuncia El color del sol, d’Andrea Camilleri (Editorial Salamandra). A través d’Internet —Thanks, Mr. Google— descobreixo que està dedicat als darrers anys de Caravaggio, entre Malta i Sicília. Naturalment el fragment correspon al Sant Jeroni de la Galleria Borghese, que he reconegut perquè vaig estudiar el tema quan escrivia la fitxa del Sant Jeroni de Caravaggio al Museu de Montserrat, per a l’exposició del MNAC.
Atribuir un quadre és com reconèixer un vell amic o un familiar pel carrer quan fa temps que no el veus. No hi ha res més apassionant en l’ofici d’antiquari que contribuir al camí de les obres de l’anonimat a l’atribució, és a dir recuperar les identitats perdudes en el temps, les obres adormides que de sobte tornen a lluir i a recuperar la veu.
Entre el ventall de possibilitats que ofereix la historia de l’art, em quedo amb l’atributiva lligada a la descripció: fer de la troballa literatura, o identificar un quadre a través d’un retall en un punt de llibre per escriure aquest article.
Artur Ramon i Navarro
