Passo quatre vegades al dia pel carreró de Francesc Pujols darrera el Decathlon de Canuda i penso que és un homenatge discret al pensador genial de la Torre de les Hores de Martorell. Quan arribo a casa busco com estan representats els nostres millors escriptors en els carrers de la ciutat. Així, Josep Pla, el millor narrador del segle XX, té un carrer impersonal que va de la Gran Via a la Diagonal. I Josep Maria de Sagarra, l’altre gran, té un carrer amagat a Pedralbes darrera el restaurant Neichel. Narradors brillants que donen nom a carrers de segona?
Els nostres poetes han tingut millor sort, d’Ausiàs Marc a Salvador Espriu, de l’Eixample a la Vila Olímpica passant per l’Avinguda Foix que corre paral·lela a Major de Sarrià camí de les Rondes allà per on caminava cada migdia el poeta. Per què els nostres poetes tenen millors carrers que els nostres narradors?. Potser perquè la crítica i el sentiment popular els estima més, no ho sé. De fet, tendim sovint a l’oblit, a la desmemoria. Busco Josep Carner i té un passeig prop del mar, molt inferior al de Salvat- Papasseit. I Riba?. Un carrer ridícul tocant al tanatori de sant Gervasi. Es podria fer un inventari de carrers d’escriptors i llavors extrauríem algunes conclusions interessants de la nostra manera de reconèixer la tradició. Parlant de tradició que no de plagi. I D’Ors?. Res, un carrer perdut prop de la Gran Via de Carles III on hi ha les ruïnes d’un cinema. Mentre tant, segueixo passant rutinariament pel carrer de Francesc Pujols, aquell maître à penser que va dir: “més valdrà ser català que milionari”…
Artur Ramon
