Hi ha un llibre de versos de l’oblidat Salvador Espriu que porta el títol que manlleva aquest article. I el recordo sovint quan vaig per carrer i m’adono que aquí hi ha també molt bona gent:
La mestra que acull al teu fill tan petit com si fos una mare i que marxes sabent que no li passarà res. El conductor de l’autobús que et veu que arribes corrent i t’obre la porta. L’home que et dona una adreça i s’atura i t’explica el camí com un àngel de la guarda. Aquell que et fa entrar en el seu món sense demanar res a canvi. Aquella que t’agraeix el gest amb una trucada. El company de feina que et dona un cop de mà. Aquells que tenen memòria i et retornen un favor amb un somriure a la boca. Els que responen les cartes. Els que contesten els correus electrònics perquè entenen que també son correspondència. Els que sempre hi son quan els demanes. Els que mai no tenen un no. Els generosos. Els altruistes. Els valents. Els que et diuen la veritat i et fan baixar el soufflé just quan toca. Els que et fan participar dels seus projectes sense adonar-te’n. Els humils. Els senzills. Els naturals. Els que es pensen molt menys del que veritablement son. Els que cuiden els avis. Els que cuiden malalts. Els que mai no parlen que dels altres. Els que t’obren la porta quan t’has deixat les claus. Els que venen a socorre’t quan tens pana. Els que t’avancen un vol si poden o els que et donen els millors seient als cinemes i sense propina. Els infermers i infermeres dels hospitals que son vocacionals i no professionals. Els metges que els interessa curar més que cobrar. Els veterinaris que els hi agraden els animals. Els pastissers que no mengen pastissos. Els restauradors que no t’intoxiquen. Els cuiners que no volen ser Ferran Adrià. Els editors que llegeixen i arrisquen publicant pàgines que no seran best-sellers. Els llibreters que et guien. Els historiadors de l’art que t’il•luminen. Els antiquaris que els hi agrada més l’art que els diners. El que t’aconsella bé, sense cap interès. Els monitors dels esplais que eduquen jugant. Els educadors que juguen educant. Els que et deixen entrar en un partit ja començat. Els que es comprometen i no enganyen. Els honrats. Els que mai no critiquen. Els ben parlats. Els educats.
Un brindis per a tots ells, per a la bona gent…
Artur Ramon i Navarro
