Fitxa tècnica

• generalData.authorNameInListings

  Antoni Casanova Estorach (1847-1896)

• Títol

  Monjo

• Mides

  46 x 38cm

• Descripció

  Oli sobre tela

• Descripció complementària

  Tot i que Casanova Estorach va assolir èxits en diversos gèneres, van ser les seves escenes satíriques anticlericals les que li van proporcionar els majors triomfs. Aquestes obres, caracteritzades per un humor àcid i irreverent, retraten membres del clergat gaudint dels seus privilegis en escenes que oscil·len entre la golafreria innocent, l’embriaguesa festiva i els malentesos còmics. L’elecció d’aquest tipus de sàtira es veu influenciada pel sentiment anticlerical que predominava al París del segle XIX, fruit de la Revolució Francesa. Aquesta obra s’inscriu plenament dins aquest marc: l’artista hi presenta un monjo corpulent i jovial, vestit amb el seu hàbit religiós característic i amb unes petites ulleres rodones plantades sobre el nas. La seva expressió és una rialla entremaliada, i els ulls li brillen amb una espurna viva que delata el seu caràcter murri. Les galtes enrojolades suggereixen un lleu estat d’embriaguesa, afegint un to humorístic a la pintura.
  
  El monjo exhibeix amb orgull una petita capsa de rapè, que esdevé un element central de la sàtira de l’artista. El rapè, un tabac molt fi destinat a ser aspirat pel nas, es va popularitzar a Europa a partir del segle XVI, amb Sevilla com un dels principals centres de producció. Al segle XVIII ja era considerat un producte de luxe, favorit entre les elits i símbol de refinament i indulgència. Que el monjo posseeixi un objecte així afegeix un nivell d’ironia, ja que l’Església, sota el papat d’Urbà VIII, en va prohibir l’ús dins les esglésies. Tot i això, figures tan destacades com el papa Benet XIII o Napoleó en foren grans consumidors, fet que confirma la seva àmplia acceptació.
  
  Aquest retrat de primer pla, situat sobre un fons negre intens, accentua la crítica encarnada en el personatge. L’elecció temàtica i la realització de Casanova Estorach transmeten un missatge clar: una crítica satírica a la hipocresia d’alguns religiosos que, tot i els seus vots d’austeritat, es lliuren als plaers terrenals. Com moltes altres obres seves, aquesta pintura utilitza l’humor i l’observació aguda per denunciar les febleses del clergat. L’obra exemplifica el domini de Casanova Estorach a l’hora de combinar precisió tècnica amb una narrativa provocadora, consolidant la seva reputació com un dels pintors més aguts i irreverents del seu temps.