Fitxa tècnica

• generalData.authorNameInListings

  Escola italiana

• Títol

  Ménade

• Data o període de creació

  Final del segle XVIII - principi del XIX

• Mides

  42,5 x 27,9 cm

• Descripció

  Relleu de marbre. Una de les Mènades (dides de Dionis nen) de Calimaco, segons model del 400 a C.

• Descripció complementària

  Aquest relleu de marbre neoclàssic, datat entre finals del segle XVIII i inicis del XIX, repeteix la composició d’un dels relleus que representen una mènade dansant, datat cap al 400 aC, obra de l’escultor grec Cal·límac. Aquest famós escultor de l’antiguitat grega, actiu a Atenes entre els anys 432 i 408 aC, és considerat l’autor d’una sèrie de relleus de marbre que representaven mènades dansant a mida natural, probablement fets en bronze pintat. La destinació original d’aquests relleus no és segura, tot i que s’han proposat diverses hipòtesis, com ara la decoració de la base rectangular d’una estàtua de Dionís. En època romana es van fer moltes còpies d’aquestes mènades atribuïdes a Cal·límac, i s’han trobat nombroses versions idèntiques a la nostra (Londres, British Museum; París, Musée du Louvre; Florència, Galeria dels Uffizi; Roma, Museus Capitolins). La mènade apareix dansant, embriagada. Vesteix el tradicional quitó, una túnica finament plegada, cenyida a la cintura i complementada per un mocador que cau com un drap mullat, deixant entreveure les seves formes. A la mà dreta empunya un ganivet llarg amb el qual acaba de sacrificar una cabra, de la qual sosté la part posterior amb l’altra mà. Les mènades eren conegudes per caçar animals salvatges, dels quals en consumien la sang i la carn crua. Una representació força comuna en l’art antic les mostra sostenint amb les mans les potes davanteres o posteriors de l’animal.