Fitxa tècnica

• generalData.authorNameInListings

  Josep Maria Sert (1874-1945)

• Títol

  El progrés americà (Esbós per al mural del Rockefeller Center)

• Mides

  32 x 64 cm

• Descripció

  Oli sobre paper verjurat

• Descripció complementària

  "El progrés americà" va ser un dels murals que Sert va crear per a la decoració del Rockefeller Center. La idea inicial de John D. Rockefeller va ser crear un centre, el nucli del qual hauria de ser un teatre d'òpera, però, a causa de la Gran Depressió, el projecte va quedar reduït a un complex comercial i d'oficines. Per tal de fer més atractiu l'edifici als possibles llogaters, la comissió encarregada de la decoració de tot el Rockefeller Center va confiar els murals del gran vestíbul als artistes Franck Brangwyn, Diego Rivera, José María Sert i Pablo Picasso. Sembla que aquest últim es va negar a presentar un esbós previ, per la qual cosa va quedar eliminat. El tema triat per Rockefeller per als murals era el domini de l'ésser humà sobre la civilització moderna, i les instruccions a seguir eren: Les pintures s'havien de fer en negre, blanc i gris. Aquest nou humanisme que exaltava els valors de sempre incitant a engegar la idea de progrés paralitzada pel crac de l'any 29 era coherent amb els postulats modernistes i noucentistes de Sert. A ell se li van encomanar els quatre llenços on havia d'expressar el nou domini de l'ésser humà sobre el món material: el poder, la voluntat, la imaginació, el geni. Aquestes quatre composicions són un preludi de les que realitzarà uns anys més tard a la Societat de Nacions de Ginebra. Tots dos conjunts formen part de la seva obra pública més important, i són els que li van donar fama i categoria internacional, i l'acrediten entre els muralistes més rellevants del seu temps. L'artista expressa en aquestes obres la marxa de l'ésser humà sobre la terra, la lluita i conflicte perenne en què consisteix ser home, la història dels seus esforços i els seus èxits més espectaculars: el progrés industrial, el desenvolupament de la medicina, l'homenatge a les víctimes anònimes de l'esclavitud i l'entusiasme per la pau. La força i el poder estan emfatitzats mitjançant els grandiosos símbols fàl·lics dels canons que convergeixen, de les immenses columnes en ruïnes, dels falsos ídols, dels gratacels que emergeixen entre els núvols, dels blocs ciclopis i del tumult compacte. L'apologia del progrés americà, el discurs plàstic personal, el simbolisme grandiloqüent, l'encadenament de les figures de diversa escala i la concepció escenogràfica tenyida de romanticisme van suscitar aquesta admiració entre públic i comitents que el 1940 li van encarregar cinc murals més, entre ells el cel ras del gran vestíbul. Allí representarà el Temps mitjançant tres figures gegantines que transiten a gambades sobre les columnes que sostenen el sostre: Format amb Benito Mercadé i Pere Borrell, Sert va ser soci del Cercle Artístic de Sant Lluc, i posteriorment deixeble d'A. de Riquer. El 1900 Torras i Bages li encarrega una gran decoració mural per a la catedral de Vic, de la qual va presentar esbossos i teles preparatòries el 1905 i 1907 a Barcelona i París, dels quals aquesta peça n'és un exemple. A través de les seves exposicions a l'estranger, aviat va adquirir un extraordinari prestigi entre l'aristocràcia francesa i anglesa, per a les quals va fer decoracions sumptuoses. El 1908 va decorar la Sala dels Passos Perduts del Palau de Justícia de Barcelona, i el 1910 va presentar al Saló de Tardor de París la decoració mural del saló de ball del marquès d'Alella (Barcelona) i va decorar la sala de música de la princesa de Polignac a París. Dos anys després va exposar un important conjunt al Saló de la capital francesa. En els anys següents va treballar per a la reina Victòria Eugenia (Santander) i per a Robert Rotschild (Chantilly), i va exposar individualment a Londres, a la sala Agnew.