Porto al gabinet a tres artistes provinents de l’est que les associo per pura fonètica: la recentment guanyadora del premi Nobel de literatura, la romanesa-alemanya Herta Müller (Timisoara, 1953), la polonesa Mela Muter (Varsòvia,1876-1967), pintora que va viure i exposar entre nosaltres. De Herta Müller tinc poc a dir, fa poques setmanes que la conec i he llegit alguns fragments de la seva prosa polida com un diamant: subjecte, verb i predicat, com volia Josep Pla. La seva figura fràgil i el seu cabell decó em recorda la de la chanteuse i actriu Lotte Lenya (Berlín 1900-Nova York 1981), la veu de Brecht i dona de Kurt Weill, el qual va dir: “ es una pesima mestresa de casa, no sap llegir música però quan canta el públic l’escolta com si fos Caruso”. Tres dones d’origen jueu de noms enigmàtics.
Mela Muter es va formar a Varsòvia i va pasar per París a primers de 1900. El 1911 va exposar a la sala Dalmau de Barcelona. De Muter (www.melamuter.blogspot.com) admiro la seva pintura de pinzellada nerviosa, forta, amb la que tant copsa els paisatges de Girona, cap a 1914, com els retrats on condensa la carrega psicològica del personatge, com aquest cap de nena que em mira entre els prestatges, inquieta, turmentada, una nena que em recorda tant a Herta Müller com a Lotte Lenya, una imatge desposseïda de l’erotisme de Balthus, vora el cocodril.
Artur Ramon
